Recupero aquest article que vaig publicar fa un any en aquest altre Blog:
Per als pares i mares, el final de curs és un moment de canvi en la logística familiar, al qual cal sumar que els nostres fills estan cansats, més esverats amb els actes i celebracions, i que la perspectiva de les vacances ens té a tots en una mena de “compte enrere” que ens pot fer viure poc el present.
Alguns criteris per gestionar millor els dies de final de curs (Que no són quatre dies! Sovint s’allarga des de l’inici de la “jornada intensiva” a l’escola, fins a l’inici de les vacances familiars):
1. Ajudar a consolidar aprenentatges
Acompanyar els fills a prendre consciència del que han après durant el curs.
El final de curs és un moment molt interessant des del punt de vista de la consolidació dels aprenentatges que s’han fet durant el curs. Consolidar aprenentatges vol dir prendre consciència del que s’ha après, del que ara se sap i que a l’inici de curs no se sabia; de les habilitats o procediments que hom no dominava i ara es poden fer amb seguretat; de les sensibilitats desvetllades, de les experiències assimilades.
Fer aquest procés de “tancament” amb seguretat, acompanyat de persones significatives (els pares) facilita que els aprenentatges guanyin significat i que, per tant, siguin més sòlids, quedin més ben ancorats.
2. Mirar més enllà de les notes
En llegir el Butlletí de notes, fer memòria junts de l’esforç invertit, les ajudes rebudes, la recompensa a les renúncies…
No ens podem limitar a llegir el Butlletí de notes o l’informe final de curs, amb els fills, com si fóssim una inspecció sancionadora. Podem aprofitar el reton dels llibres a casa, el tancament d’àlbums, llibretes i carpetes replenes de treballs acabats, per mirar, recordar, per parlar amb els nostres fills i fer memòria: quantes coses s’aprenen en un curs escolar! I valorar-ho amb ells: valorar l’esforç invertit, les renúncies (més o menys grans) que s’han hagut de fer en el procés, les qualitats i habilitats que cadascú té i que faciliten el fet d’aprendre, les ajudes rebudes (ara agraïdes), els moments de satisfacció i de desorientació i feblesa… Però sobretot, allò que s’ha après, que ja forma part d’ells mateixos. Que, per dir-ho gràficament, s’ho emporten “posat”.
3. El millor premi és valorar el seu treball
Més que comprar-los un regal, confirmem-los amb la nostra estima que estem satisfets d’ells i que ells poden estar-ne per allò aconseguit
No fem servir les qualificacions per calibrar la “mida” del premi que atorgarem al nen o la nena. Els obsequis són recompenses externes, i la millor recompensa que hom pot tenir ve de dins: és la satisfacció que produeix l’esforç invertit en la fita assolida. El millor premi extern és la consideració i l’elogi fonamentat de les persones que ens estimen o aprecien. Per tant, com a mares i pares sapiguem felicitar-los pel que han aconseguit, per la feina feta. I mostrem-los la nostra estima amb tot allò que podem fer per ells sense haver de comprar res.
4. Ajudem-los a revisar el curs, sense comparacions
Tenint en compte el seu punt de partida, virtuts, handicaps… I sense comparar, ni amb companys, ni amb germans
Els pares i mares són les persones més adequades per ajudar els nois i noies a fer aquesta revisió de fi de curs. Per dirigir la seva mirada sobre ells mateixos i el recorregut fet. Cadascú tenint en compte el seu punt de partida, cadascú amb les seves virtuts i handicaps, cadascú amb els seus esforços i habilitats. I, per descomptat, evitant les comparacions ni entre companys de classe ni entre germans.
5. Aprofitar per parlar els darrers dies
Els estudiants més grans quan tanquen carpetes no volen parlar-ne més fins al curs vinent; parlem-ne, doncs, els dies previs al fi de curs
Els nens i nenes més petits estan contents de mostrar les feines fetes a la seva mestra, als seus pares. Quan són més grans, fa la impressió que no volen ni sentir a parlar de la feina, de l’escola quan el curs ja s’ha acabat (com si fos allò de “curs acabat, curs oblidat”). Parlem-ne doncs, durant el juny, mentre tots es va cloent, dels cicles vitals que es van passant, de l’alternança de temps de treball i temps de descans, de les diferents maneres que hom té d’organitzar-se el lleure. Parlem amb els nostres fills del final de curs, no només deixem que passi!
