Si els primers dies del confinament de la passada primavera, en alguna ocasió podíem arribar a sortir de casa descuidant-nos la mascareta. Ara qui més qui menys ja té un parament de mascaretes al rebedor, i fem el gest de posar-nos-la com el d’agafar les claus.

Ens manca encara, acostumar-nos a les molèsties que ocasionen:

– Que les orelles acaben fent mal al cap d’una estona

– Que el nas queda aixafat i només respires l’aire que tu mateixa exhales.

El cas és que, com que de tot es pot aprendre, a mi m’ha semblat que hi ha un parell de coses de l’haver de portar mascareta que ja ens les podem començar a mirar amb ulls d’agraïment més que molèstia:

Les orelles adolorides de tant estar separades del crani, i més obertes que mai, ens ajuden a sentir-hi millor! Els cartílags que són flexibles, ajuden a compensar la dificultat d’audició que la boca tapada ens origina. Podem escoltar millor que mai. I, com que no s’entén gaire bé, podem anar modificant els nostres diàlegs i converses: de més parlar a més escoltar, de més paraules a més silencis.

Quines relacions més diferents, si amb les persones amb qui ens trobem ens ve de gust escoltar-les i mirar-les! Si els diàlegs poden ser més pausats, i ens proporciones més serenitat perquè hi integrem espais de silenci!

El fet d’haver de respirar l’aire que el nostre nas aixafat va exhalant, em recorda el fet de rumiar d’alguns mamífers i el fet de reflexionar que ens caracteritza com a humans. No està gens malament que abans d’engegar per la boca el que ens passa pel cap, o el que surt de la víscera ho rumiem una mica!

Quines persones amb més profunditat no seríem si incorporàvem la reflexió abans de parlar! Quines relacions més honestes si ens adonàvem que no tot el que surt d’un mateix, cal comunicar-ho, perquè no és bo ni per a un ni per als altres!

Aneu a saber si l’evolució humana millorarà a partir dels canvis fisiològics a la cara: Orelles sortides i nas aixafat. Si això comporta l’increment de la capacitat d’escolta i de reflexió!

Contra la gran pandèmia, la revolució està en allò més menut, més proper i a l’abast de tots i cada un de nosaltres: fer atenció als altres (perquè només ens en sortirem plegats) i reflexionar més sobre la pròpia responsabilitat (que sumada a la dels altres fa colla).

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »