Havíem de tornar a l’escola
Pels alumnes, per les famílies i per mantenir el vincle entre alumnes i entre mestres i alumnes (que a través de les pantalles vam comprovar que no és el mateix). Ara més que mai crec que el millor per a tots (infants, famílies i mestres) és obrir les escoles. Amb els petits, ( infantil i primària) fer escola on line no té gaire sentit, falten el vincle, l’aprenentatge entre iguals, experimentar, provar, xerrar per compartir descobertes…
Demà tornem a l’escola. Hi tornarem presencialment i, a hores d’ara, ja sabem quin valor té la presencialitat quan parlem d’educació.
Durant el primer trimestre de curs vam agafar un ritme, ens hem adaptat a les incerteses, ja tenim les mecàniques per activar confinaments si cal, hem adaptat les normatives i hem vist que funcionen en l’àmbit de centre i de famílies. Ara ja anem sobre segur, no hi ha l’ansietat que hi havia al setembre. A les escoles ho hem fet bé en l’àmbit sanitari. S’han donat molt pocs (poquíssims casos ) i hi ha tot el que ha estat requerit a nivell sanitari.
Hem renovat la complicitat amb les famílies. Hem donat valor a aquells moments d’intercanvi de punts de vista, hem après a llegir-nos els somriures rere les mascaretes i hem après a sentir-nos propers fins i tot a través d’una pantalla. Hem vist com les famílies s’han organitzat per fer més segures les entrades i sortides d’escola adaptant-se als horaris esglaonats i coordinant-se per gestionar la pacificació dels carrers propers a l’escola.
Tot això ha estat gràcies a l’esforç i la professionalitat d’equips educatius i direccions.
L’esforç dels docents ha estat extra:
Perquè hem après a parlar amb mascareta i passar-se el mal de gola de mil i una maneres. Perquè s’han fet compres agrupades de mascaretes pels mateixos docents per protegir-se i protegir els alumnes que venien de casa amb mascaretes no homologades.
Perquè s’han adaptat espais, metodologies, persones, especialistes, horaris… i tothom de bon grat, per poder fer escola.
I al desembre ja vam començar a vestir-nos amb capes de samarretes tèrmiques, folres polars i anoracs per no passar fred dins les aules ventilades, ni als patis amb “bombolles”.
L’angoixa o la incertesa dels docents ve perque
No es poden fer responsables del que han fet els alumnes (amb les seves famílies) durant les vacances, i que sanitàriament pot posar en risc algun company d’aula o els docents.
No tenir proves fetes, si el Departament diu que les farà a partir d’ara, i som conscients que el resultat és una foto fixa d’un moment que caldrà anar actualitzant mentre no arribin les vacunes.
El fred que fa a les aules. L’hivern que ja vam tastar a inicis de desembre, ara la Filomena ens l’ha fet més complicat. Però estem practicant la resistència amb els alumnes, a força de suportar el fred a estones per una causa major.
Si els docents ens sentim cansats, és per
La infoxicació fruit de què tothom opina i tots els mitjans van plens d’opinions, idees i valoracions poc o gens reflexionades i sovint amb molt poca generositat.
El mateix Departament d’educació, no és gaire clar: ara diu una cosa, ara en diu una altra de diferent, i no consulta o informa els centres ni professionals docents, que han d’estar pendents de les rodes de premsa.
A la sensació d’incertesa s’hi suma la improvisació i la poca previsió per mobilitzar recursos i els sentiments de la societat.
Del que tenim ganes els docents, és de
Poder conservar el contacte diari amb els alumnes que ens transmeten la seva energia i les ganes d’anar endavant i d’estar junts.
Poder acabar el curs amb una certa “normalitat” que permeti un equilibri entre seguretat i pedagogia, que els faci possible acomiadar els alumnes de finals d’etapes, de forma presencial aquest fi de curs.
Que aquest curs sigui recordat pel que fem i farem, no pel que deixarem de fer.
AGRAÏMENT: Aquest article és el resultat de les aportacions de l’Agnès, en Magí, en Jordi, en Lluís, la Rosa, la Noemí… que van explicar-me les seves sensacions, el diumenge abans del primer dia d’escola d’aquest trimestre.