S’acaba el curs que es preveia tan complex d’organitzar, i que ha sigut més difícil de viure i superar per part de docents, alumnes i famílies.
No només pels grups bombolla, les finestres obertes, el fred i el soroll, el gel hidroalcohòlic que ho empastifa tot, els grups confinats intermitents, i les limitacions i molèsties diverses que uns i altres han hagut de superar, sinó també per la incertesa en què s’ha hagut de viure, treballar, aprendre i seguir fent la vida tan normalitzada com sigui possible tot i que cada dia era un repte incert.
Si ens ho haguessin dit fa un parell d’anys, que els mestres i professors no podríem tenir cap seguretat que les programacions es portessin a terme, i que l’imprevist quotidià seria el rei de les nostres escoles i instituts, ens hi hauríem negat en rodó, per dos motius fonamentals: la qualitat de l’educació i la salut docent. L’ensenyament –aprenentatge no es pot improvisar, per això calen les programacions. I un equip docent es caracteritza per la qualitat amb què és capaç de viure i transmetre el projecte de centre, per això cal temps per preveure estratègies i per revisar-les.
I, aquí estem, a les acaballes del curs, queixant-nos de la calor i de la feinada que suposa tancar cada curs, però aquest, més: més cansats que mai, i amb ganes que el curs que ve sigui diferent.
Des d’aquí la meva admiració a tots els docents, també als alumnes i les seves famílies que han fet possible aquest curs. I l’agraïment per la seva capacitat d’innovació, entesa com l’ajustament creatiu a les noves circumstàncies. A força centres s’han habilitat recursos, canals i sistemes de comunicació totalment nous, que si s’avaluen, s’haurien d’incorporar per sempre més a les maneres de fer d’escola.
Un esforç més, abans de fer el tancament oficial del curs: valorem, avaluem el que hem viscut, revisem les noves maneres de fer, i no ens carreguem tot el que faci flaire de pandèmia, perquè després d’haver viscut uns cursos com aquests, n’hem d’extreure alguns aprenentatges. La vida ensenya, però només la reflexió sobre el viscut pot produir aprenentatges. Fem-ho, doncs! Reflexionem i valorem el que volem que es quedi com a tarannà de centre, com a estil de cooperació entre docents, com a sensibilitat vers les famílies.
Que el cansament (més lícit que mai!) no us impedeixi sentir-vos satisfets de les moltes coses diferents i profitoses (innovadores) que heu fet. I que les presses per poder descansar i passar full no us facin oblidar la valoració de la feina creativa que voleu que es quedi incorporada als equips docents.
La lliçó que els docents, els alumnes i les famílies hem hagut d’aprendre, ens ha passat amb cullerades ben amargues, doncs que els aprenentatges que n’extraiem siguin ben significatius i potents!!!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »