Acabo de veure la fotografia de quan estaves a la sala d’espera del pediatre, amb la teva filleta de set mesos. Tu dreta, aguantant amb les dues mans el mòbil perquè ella el pugui veure des del cotxet.
M’ha sabut greu, m’ha fet mal i fins i tot m’he enfadat. Però després, pensant-hi més a fons, m’he posat en el teu lloc, he intentat entendre el valor que tu li dónes al gest d’aguantar la pantalla del teu mòbil a l’altura dels ulls de la teva criatura, perquè pugui veure els seus dibuixos “preferits” enlloc “d’avorrir-se” o donar la llauna a les altres persones, quan està a la sala d’espera del metge que potser després la farà plorar, posant-li una vacuna o fent-li una revisió.

Entenc el teu doble objectiu, i em sembla lloable! No vols que la teva filla passi una mala estona, i vols evitar que molesti als altres que estan amb vosaltres. Tant de bo tothom fos sensible com tu, al patiment dels infants i a les convencions socials de respecte als altres!

Tanmateix veig que et falta informació sobre les necessitats dels infants petits i potser entendre que nosaltres (els adults que els estimem) som responsables de la reivindicació del seu dret a ser infants, i a comportar-se com infants, especialment en els entorns que més sovintegen (com la sala d’espera dels pediatres).
Però, pel que veig, en aquesta sala ja hi ha algunes joguines per als infants i en el cotxet de la teva filla ja hi portes alguna joguina. Què és el que et fa treure el mòbil, doncs?

Saps que veure dibuixos al mòbil li “agrada”. Fins expliques als qui hi ha amb tu a la sala que aquests són els “seus dibuixos preferits” (Això vol dir que amb 7 mesos ja n’ha vist uns quants i aquests són els que més li agraden!!??) I també saps que mentre té la pantalla en marxa davant seu, no la sents dir res, pràcticament no belluga! Per tant intueixes que s’ho està passant bé, i t’assegures que no “molestarà” ningú si es bellugués fora del cotxet, i fes “soroll”.

El que segurament no saps és que les pantalles abans dels dos anys estan totalment desaconsellades per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) per tots els perjudicis que causen als infants a nivell ocular, motriu, obesitat, i tot el fa al desenvolupament del lòbul prefrontal del cervell. De fet les pantalles són com droga, causen addicció (Ja deus saber com s’enfada la teva filla quan li treus, oi?) i inhibeixen totalment les moltíssimes altres coses que cal que els més petits facin per créixer, aprendre i desenvolupar-se sanament: moure’s, xerrar, mirar, observar, manipular, jugar, tastar i olorar, bellugar-se, cridar, escoltar, distreure’s amb una mosca…

Com ja deus intuir, que una criatura pugui fer tot això no li deixa temps per avorrir-se (que és un concepte adult), però demana que la mare o el pare prevegin les situacions i aportin (tinguin preparats anticipadament) els recursos que permetran a la criatura sentir-se còmoda en una situació potser no del tot ideal per ella (com pot ser una estona d’espera).

Ara ja deus anar veient que la cosa et toca a tu de ple. I potser et rebel·les perquè no saps d’on trauràs l’energia per fer tot el que cal per ajudar a distreure, o facilitar una estona amb calma a la teva filleta, en lloc de posar la pantalla que et resulta tan fàcil a tu i plaent a ella. Perquè si ara li retires la pantalla o la deixes al cotxet sense res, es queixarà, plorarà i molestarà les altres persones de la sala d’espera.

Doncs sí. Això és cosa teva, mare. Teva i del pare i de tota la família, i també de tota la societat: Dels pediatres, de les llevadores, infermeres, educadores d’escola bressol o serveis a la petita infància, treballadors socials, institucions, serveis públics, polítics, etc. Perquè cal informar a tothom que els Drets dels Infants només els podem reclamar i defensar els adults amb la nostra implicació directa i reivindicació d’espais i condicions, però també amb la nostra responsabilitat individual i col·lectiva. Cal ajudar a mares i pares a conèixer que les pantalles fan mal i ajudar a saber, tenir i generar recursos de criança tan variats que les pantalles siguin un recurs que apareix contades vegades a partir dels dos anys, i en condicions determinades.

Estimada mare, no et jutjo. Però amb aquest article vull fer una crida de socors a tots els professionals de la petita infància pels drets dels menuts que, com la teva filla de set mesos, no necessiten cap pantalla i els calen adults compromesos amb la seva criança saludable.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »