Aquest article és gràcies a lectura del quadern “La reflexió: eix clau de l’Aprenentatge Servei” que Marta Ballvé ha publicat i que s’ha difós aquests dies; i a l’entrevista que Marina Garcés va concedir al programa Planta Baixa fa un parell de dies, de les que manllevo alguns fragments, i que us recomano llegir i veure senceres! I l’escric quan a la premsa i a les xarxes comença a córrer la doble notícia: per una banda les enormes diferències entre les vivències de les famílies en la manera d’enfocar els “deures” o seguiment escolar a casa, i alhora els primers apunts de què aquesta situació es pot allargar mesos, potser fins al setembre!
Entenc que cada família fa el que pot en aquesta situació, i que algunes famílies no poden fer-hi res; que tenen altres temes més urgents que pensar en l’escolaritat i els aprenentatges escolars dels fills (perquè ho estan passant molt malament: no treballen, tenen unes perspectives terribles econòmicament i estan malhumorats, per dir-ho suau).
Vaig seguint escoles i les publicacions que fan, elles o els pares i mares, i m’adono de les enormes diferències en la forma com han enfocat la relació amb els alumnes i amb les famílies per encarar el confinament. Des de les que han carregat de deures (dels més clàssics fins als més creatius) fins a les que encara han de dir res a ningú. I pel que veig això no depèn de l’etapa educativa, ni de si són centres públics o concertats, ni del tipus de famílies a qui atenen. Depèn, diria jo, de les relacions prèvies que ja es tenien, de la voluntat d’arribar a les persones més que als continguts, de la capacitat d’organitzar-se i mobilitzar-se dels equips docents i directius, i també del domini de les eines telemàtiques i les xarxes.
Però la meva reflexió no va per aquí. Estic convençuda que els infants, nens i nenes, adolescents i joves estan aprenent coses molt potents aquests dies: algunes coses sobre si mateixos, sobre les relacions amb els qui estimem, sobre el nostre país i el paper de la ciutadania, sobre ciència, sobre la gestió del dia a dia, sobre l’amistat i la solidaritat a escala quotidiana…. tantes experiències!
El repte està en el paper que tenen els docents: en proporcionar eines per ajudar a reflexionar sobre tot plegat. Perquè, com deia Dewey (citat per M Ballvé): “sense reflexió, una experiència és justament això: una experiència, però no una oportunitat d’aprenentatge”. Entenc que la reflexió multiplica els aprenentatges i ajuda a promoure el sentit personal i social de l’experiència.
En paraules de Xus Martín (ciada per M Ballvé): “La reflexió es converteix en un bon antídot contra l’activisme […] però també contra l’academicisme en el qual, amb freqüència, deriven els aprenentatges. Introduir el filtre de la reflexió allunya l’acció d’un fer per fer buit de sentit i evita l’adquisició de coneixements l’únic objectiu dels quals és acumular informació sense tenir en compte els continguts culturals rellevants i els problemes que té plantejats la societat”.
Probablement el que més preocupa ara mateix a molts docents i a l’administració educativa és com avaluar, i certificar aquests aprenentatges. I a algunes famílies com tenir evidències de què s’ha aprofitat el temps.
Abans de seguir pensant en els continguts, en avaluar o els temaris, als docents ens cal reflexionar sobre com podem situar-nos entorn dels aprenentatges que alumnes, famílies i nosaltres mateixos estem fent en aquesta situació en què ens trobem. Perquè, coincideixo amb Marina Garcés, aprendre implica context, i ara el context ha canviat!
El gran repte dels docents, si de debò ens creiem que som escola oberta a l’entorn, és “com podem fer del confinament un context per a una experiència compartida del món”, en paraules de la Marina Garcés. I donar eines perquè tots (alumnes, famílies i docents) elaborem amb sentit l’experiència compartida d’aquests temps que tenim de manera imposada.
Docents, comencem una tasca de reflexió permanent, i compartida. Aturem-nos i mirem-nos l’experiència que ara estem vivint! Observem i donem valor als aprenentatges que ens ofereix el context en el qual ens trobem confinats, i repensem les relacions amb els alumnes i les seves famílies.