M’ha cridat molt l’atenció el fenomen del vídeo que l’AMPA de l’escola Joan XXIII de les Borges Blanques. He de dir que vídeo m’agrada, que està molt ben fet tant pel que fa a imatges com la banda sonora, adaptant la cançó de Rosalía.

És molt professional, molt. I ja em comença a cridar l’atenció per això: no és un vídeo gravat amb el mòbil una tarda de diumenge. És un projecte pensat, treballat, d’un equip de persones que han sabut trucar les portes adequades i que han aconseguit a cost zero (segons diuen a la premsa) un producte realment triomfador.

Triomfador? El vídeo és un èxit a les xarxes, de manera que programes d’actualitat, diaris, emissores de ràdio… se n’han fet ressò. I segons declarava el president de l’AMPA, ja tenen gairebé el doble de persones apuntades al sopar de fi de curs.

Però com es mesura l’èxit d’una campanya com aquesta? Amb un augment significatiu del nombre de pares i mares que s’apuntin a l’AMPA pel curs que ve, a fer més pel “projecte patis” que ja tenen en marxa, o a demanar recursos per solucionar els temes que anomenen o es veuen en el vídeo?

Alguns dels problemes per als quals calen recursos, com són tema del drenatge del sorral, per plantar arbres en una zona massa assolellada del pati, posar xarxa protegint les finestres, pintar una part de paret cremada, etc. no són responsabilitat de l’administració que ha de fer el manteniment correcte?

L’edifici de l’escola és centenari, i ja es veu que té unes rajoles precioses al passadís, però també es veu que l’equip docent decoren escales i zones de pas amb voluntat educativa, que han fet horts en safates, que hi ha jocs pintats a terra i murals amb els gegants de les Borges… s’intueix una bona feina educativa!

I el millor, per a mi, és que l’equip docent, pas i pares han participat conjuntament al vídeo, han localitzat la mestra de música que canta, l’exalumna de l’escola artista i fotògrafa que ha filmat i muntat el vídeo, i tanta altra gent que no deu sortir però que calien per fer possible el que ara ens fa tanta gràcia.

L’èxit és haver-lo fet. Haver fet el vídeo! La pena seria si això es queda aquí. Si aquests pares no posen al servei del projecte educatiu d’escola tot això que saben fer, les seves capacitats i talents, tots els contactes que tenen, per fer que l’educació dels seus fills, els alumnes de l’escola pels qui té sentit ser de l’AMPA, puguin aprendre més i millor.

Per a mi l’èxit d’aquest vídeo revolucionari, seguiria essent una revolució, si els que reaccionessin fossin l’equip docent, que adonant-se de la potència i riquesa que tenen en el seu entorn més immediat: les famílies dels alumnes, no fan un pas vers ells i els conviden a fer més, a fer junts!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »