Les primeres imatges de tu les posaran a les xarxes aquells qui més t’estimen: els teus pares i familiars. De manera que d’una persona que arribi a l’edat adulta d’aquí a 10 anys, a les xarxes tindrà una biografia creada a partir dels milers d’imatges (i tot el que aquestes donen d’informació afegida) que es torben per les xarxes socials.

El cas és que quan estem de vacances encara fem més fotos, i generem més pujades. I és que a l’estiu tothom fa bona cara i els nens… Els nens te’ls menjaries! I vinga fotos, vinga imatges a les xarxes i als whatsapps de família, amics i companys de feina…

I aquella imatge tan graciosa del teu fill, aquell vídeo de la teva filla que et va fer riure tant, un cop els has penjat a les xarxes o al YouTube entren en una dimensió que tu ja no domines. I com que a internet hi ha tota la bondat i la maldat de què pot fer gala l’espècie humana, algú pot fer servir aquella imatge per a usos pornogràfics.

Però potser no cal pensar en el pitjor (que també) Cal pensar en si als teus fills es fa gràcia que pengis, difonguis i enviïs a tothom imatges en les quals no s’agraden, o que els fan sentir malament. No ho facis, consulta’ls primer i pensa, REFLEXIONA, UNS SEGONS SEMPRE ABANS DE PUJAR UNA IMATGE O UN VÍDEO. No t’agradaria ni permetries que fos a l’inrevés, oi? Et molestaria que els teus fills pengessin una caiguda, una vista del teu cul quan et va caure el banyador, o un gest inapropiat, sense ni comentar-t’ho.

A més a més d’aquí a uns anys, quan algú posi el nom dels teus fills en un cercador, pot resseguir la seva biografia més íntima, amb imatges que no haurien d’haver estat mai exposades. I aquest algú pot molt ben ser el seu empresari.

I encara una darrera reflexió: aquesta criatura meravellosa que ara fa castells de sorra, tota nua a la platja, d’aquí menys temps del que et sembla serà adolescent i hauràs de parlar amb ella de què és convenient i que no pujar a les xarxes. I li hauràs d’explicar que no és la imatge en si, el que és pornogràfica, que el cos humà és preciós, sinó la mirada i l’ús que determinades persones en fan, i que això, de moment no ho podem controlar. I els pares i les mares hem de començar a donar exemple ja des d’ara.

El que ja he escrit en altres ocasions sobre el tema:

http://www.annaramis.cat/5-reflexions-sobre-les-imatges-familiars-i-les-xarxes-socials/

https://criatures.ara.cat/familia/Pares-pengeu-fotos-meves-xarxes_0_1589241075.html

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »