D’entrada, en les relacions entre persones es pressuposen ganes d’entendre’s i bona fe per fer-ho possible. Tanmateix no hi ha res tan complex com les relacions humanes i tan enorme com la capacitat de les persones per embolicar la troca en lloc de buscar camins fàcils per a l’entesa!

Aquest principi, abans esmentat, també és vàlid per a les relacions entre famílies i docents: En molts casos, uns i altres cerquen l’entesa per al benefici del fill /alumne; però també cal tenir present que particularment, cada família amb cada tutor, i conjuntament la junta de l’Ampa amb l’equip directiu; o les famílies amb les escoles, són capaços de fer llargs i costeruts camins i vies de comunicació molt arriscades, perquè tots plegats som ben complicats.

Fent assessorament a escoles que tenen la boníssima voluntat d’encarar el tema de la millora en les relacions amb les famílies, i a juntes d’ampas que pretenen el mateix, veig que potser ho hauríem de reduir tot plegat al que és més simple i senzill que consisteix a preguntar a l’altre què necessita de mi.

Si a aquesta pregunta clau i primera (molt anterior a començar a pensar i fer res perquè “jo crec que això és el que els convé als altres”) es pot formular amb humilitat i hom és capaç d’escoltar / i formular la resposta amb honestedat (el que podem ho fem, i el que no, ho diem clarament) i amb generositat (per posar-nos a disposició de la causa comuna) la relació funciona, el projecte compartit és possible, i l’enriquiment és mutu.

Tan senzill com que els docents i els equips directius canviessin alguna vegada les enquestes de satisfacció que ara molts adrecen als pares, per la pregunta “En què us podem ajudar, en l’educació dels vostres fills?” I que les ampas, enlloc /o a més a més de proposar accions i intervencions per millorar l’escola, preguntessin als docents “En què us podem ajudar en l’educació dels nostres fills a l’escola / des de casa?”

La humilitat de preguntar i escoltar abans que la prepotència en proposar i aconsellar ens posa els uns a l’abast dels altres, al mateix nivell. I ens permet treballar junts des de posicions i reconeixements més reals, que si funcionem a partir de creences, bones intencions, i de prejudicis tan típics de les relacions desiguals!

 

I per completar, un poema sobre l’Escolta que m’encanta:

https://drive.google.com/file/d/1G0O2U0y4a5c1I3EyV4_4MucIp76w5Vtb/view?usp=sharing

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies