No, no volem ni podrem tornar-hi! L’escola és un reflex de la realitat, i la realitat se’ns ha imposat tan diferent de com la coneixíem fins ara, i de com serà a partir d’aquesta experiència col·lectiva de confinament pel coronavirus, que l’escola on començarem el curs que ve (quan sigui) NO serà la mateixa!

I desgraciats els docents, famílies i alumnes que la vulguin tronar al mateix lloc, “com si no hagués passat res”! S’estaran enganyant! O, pitjor, voldran tornar a l’engany que fèiem veure que era la realitat on vivíem instal·lats, abans que la crisi de la Covid-19 fes caure tots els vels, i ens deixés despullats i vulnerables davant quelcom invisible que ens iguala els uns als altres.

Els joves ja feia temps que ens ho deien: el planeta està malalt. Algunes veus lúcides del món de l’educació més oberta i ens advertien que “educar és un fet social”, ens ho anaven recordant: “No es pot educar tancats a l’escola, en el currículum”. I alguns Mestres, dels pocs que es poden escriure amb majúscula, ja feia molt de temps que ens parlaven de la tendresa , de la compassió, de l’ajuda mútua, de tenir cura de les persones, d’educar en la veritat (per dura que resulti)… I no els vam escoltar, o no prou!

I aquests dies confinats tenim temps per llegir missatges apocalíptics, ensucrats i veure vídeos poca-soltes i memes… Però també tenim l’oportunitat de pensar, de revisar-nos, de fer allò que en deien “examen de consciència”. També hi ha qui corre o ens fa córrer a fer i fer més i més coses! No fos cas que perdéssim el temps! El curs! Les qualificacions! Com a docents, com a escola, a què li estem dedicant més temps aquests dies?

Certament s’estan produint moltes experiències noves, els alumnes estan vivint unes situacions inaudites! Però els estem ajudant a donar-se’n a reflexionar-hi a valorar-ho. Els estem ajudant a mirar més enllà de casa seva (que no estem tan confinats, home!) i a tenir consciència de el que és global de la pandèmia però alhora de l’acte solidari que estan fent sense sortir de casa?

Les famílies també estan fent unes experiències molt reveladores: s’estan adonant del valor dels educadors, estan tirant endavant amb les activitats més o menys acadèmiques dels fills, en circumstàncies molt complexes; i estan apropant-se a un estil de relació volgudament positiu, que més enllà de les imatges tòpiques de “tot va bé a casa nostra” dels primers dies, els permet anar a fons amb les relacions d’estima que inclouen la paciència, l’enyorament i la contenció dels fills.

Quan això s’acabi, gradualment, serem convidats a “oblidar-ho tot, com un malson” No ho feu pas! No podrem tirar per la borda tot l’enriquiment que (si volem) haurem adquirit, els vincles que haurem fet, les noves mirades que ens hem permès… i per això mai més tornarem a l’escola, a l’escola d’abans!

L’escola que farem a partir del setembre serà més comunitat eductiva, tindrà més en compte les famílies amb la seva saviesa i les seves misèries, partirà d’una posició més humil dels docents davant els aprenentatges que els alumnes hauran fet (i que no oblidaran si els docents els ajuden a fixar de manera significativa), i s’obrirà, s’obrirà a l’entorn que entre tots podem crear, que entre tots viurem junts i al que donarem sentit junts.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »