Poques coses hi ha que apropin més les persones que la necessitat que tenim els uns dels altres per a tirar endavant projectes compartits, i com la humilitat per demanar ajuda i per saber-la rebre!

Entre pares i mestres és així, en escala personal i a escala col·lectiva.

Hi ha claustres i equips directius que demanen als pares o a l’ampa ajuda per a solucionar temes o per enriquir perspectives que d’altra manera no se solucionarien o serien massa simples . Demanar ajuda amb sinceritat i per quelcom real, és molt mobilitzador. Molt!

Hi ha juntes d’ampa, comissions de pares que en lloc d’anar a la seva, pregunten, indaguen on poden ser més útils, on cal la seva col·laboració i s’hi ajusten.

Hi ha mestres que són capaços d’enfocar les entrevistes amb els pares dels alumnes des de la humilitat (i alhora l’autoestima professional) suficient per fer que tots se sentin acollits, i es puguin establir vincles de confiança.

Hi ha pares i mares que tenen l’humiliat de reconèixer que criar i educar avui les criatures no és senzill i demanen ajuda als professionals de l’educació, amb voluntat d’estar pendents per calibrar les seves respostes.

Els psicòlegs de l’aprenentatge ja ho deien, per poder aprendre alguna cosa, prèviament t’has d’haver adonat que no la saps, i has de tenir ganes d’aprendre-la: t’has de reconèixer per una banda vulnerable, i per l’altra prou fort per a iniciar el procés d’aprenentatge.

Pares i mestres forts, amb seguretat que permeten demanar-se ajuda i fer-ho des de la humilitat de qui sap que encara pot aprendre molt són el coixí ideal on educar els fills –alumnes!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies