Sóc de mena esperançada. Alguns en dirien optimista, jo en dic esperançada, perquè m’hi sento més còmoda, i perquè tinc la sort de viure i compartir fets i processos realment fantàstics i constructors de realitats molt millors!

Us explico un cas, que pot il·lustrar perfectament el que vol dir Educació 360:

El juliol passat ,un equip directiu d’una escola es posa en contacte amb mi per convidar-me a tenir una conversa amb elles per tal d’enfocar o enriquir el procés de redisseny de les qüestions de disciplina o convivència del centre. Durant el curs havien tingut alguns incidents, els havien solucionat molt bé, però no comptaven amb l’acord de tot el claustre, i no volien tancar el tema en fals, sinó seguir-ne parlant i arribar a acords de centre sobre la convivència.

Després d’una conversa amb l’equip directiu vam acordar fer una formació durant un matí de la primera setmana de setembre amb tot el claustre.

La formació va portar cua! Dues cues!!! Una reflexió i tasca pendent a fer per part dels mestres del claustre per aterrar les moltes coses que van sortir en la formació. I la decisió de què allò no s’ho podien quedar ells i prou. Allò havia de ser compartit pels altres agents de la comunitat educativa: les famílies i els monitors de migdia i extraescolars.

En altres ocasions, en altres escoles havia arribat a aquest punt. El que no havia aconseguit mai, fins ara és que la necessitat de fer-ho s’articulés de manera que fos possible fer-ho!

Al desembre, l’empresa que gestiona el menjador i les extraescolars es va posar en contacte per facilitar la formació als monitors de l’escola (i, de retruc als d’altres centres, perquè perquè s’hi va implicar una altra instució formativa i el tema els va semblar molt important i necessari). La sessió de formació amb els monitors va resultar genial!

I la triangulació perfecta va arribar aquest març amb una xerrada i debat per a totes les famílies de l’escola que va convocar l’ampa. Una tarda de divendres, amb monitors que tenien cura dels infants mentre els pares i mares omplien el menjador escolar amb ganes, preguntes i atenció plena!

El tema no era altre que la disciplina positiva, o la manera de ser proactiu i respectuós amb els fills/alumnes, tot establint una relació respectuosa i d’impuls de l’autonomia de les criatures.

El procés encara no l’hem tancat. Tenim programada una sessió de formació-reflexió amb el claustre al maig… de moment!

Una escola que no amaga els problemes de convivència, sinó que els encara amb ganes i que sap implicar-hi a tots els agents educatius és una escola valenta, proactiva, innovadora!

Una comunitat que es forma i reflexiona per millorar l’acció educativa és un exemple esperançat de com els adults podem entendre’ns per educar!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »