He llegit fa poc l’article sobre Informe Sobre els Drets dels Infants, presentat al Parlament, on el Síndic de Greuges assenyala que “atendre la demanda per part de grups de famílies de projectes educatius singularitzats pot accentuar la segregació” i no em puc estar de dir-hi la meva. Em situo al costat de les famílies, i alhora demano altura de mires al Síndic i accions contundents al Departament d’Ensenyament.

No entraré a discutir si existeix el dret dels pares i mares a escollir l’escola per llurs fills. Entenc que les postures estan tan estereotipades perquè la polèmica acostuma a situar-se entre les escoles públiques i les concertades. L’administració creu que el fet de garantir l’equitat del sistema està per damunt del dret a triar. Les escoles concertades (que si bé és cert que mirades en conjunt no acullen tants fills d’immigrants, però mirades barri a barri, aquesta afirmació comença a afeblir-se, com podeu llegir aquí ) creuen que la ciutadania ha de poder triar l’escola pels seus fills en funció de la coincidència dels seus valors amb el projecte educatiu dels centres.

El que em sembla trist com a país i com a societat del segle XXI és que el discurs de l’administració i el reforç que rep del Síndic de Greuges se centrin més a negar el dret de les famílies per no discriminar els alumnes, que no en ser autocrítics amb els centres, i el sistema. Una crítica que hauria de permetre dir ben clar que allà on hi ha més necessitats per atendre (més alumnes o famílies amb dificultats) no hi van a parar més recursos, més aliances, més vincles amb nòduls potents de la xarxa educativa (entesa de la forma més amplia possible: clubs esportius, esplais, institucions culturals, empreses culturals…) Una crítica que amb tot el que ja hem après d’altres ciutats i països, no ens permet ser més honestos i humils i dir ben clar que no són els pares i les mares els qui generen i mantenen les desigualtats (que ells només (Només!) volen el millor pels seus fills!) sinó que el sistema educatiu no té la suficient agilitat per moure fluxos d’energia extra i recursos suficients allà on el sistema escolar és més que mai la peça clau per a la supervivència personal ,laboral i social (Ja ni m’atreveixo a dir-ne “èxit”)

Desitjaria una mica més d’alçada en l’anàlisi feta per l’equip del Síndic. Una anàlisi que fos valenta en reivindicar més recursos, més diners per Educació (Per estalviar-los a Sanitat i a Justícia, per exemple) Més recursos per guanyar en nombre i qualitat dels professionals, per situar els millors i les millors aliances a les escoles més desafavorides, per convertir-les en pols d’atracció per a tota la ciutadania. Més recursos i projectes atractius per dotar els més necessitats del sistema (escoles públiques i també algunes concertades) que han de fer miracles per no cremar-se en l’atenció als alumnes i als seus entorns familiars.

Els pares i mares, amb la seva elecció de centre ens estan indicant algunes coses més que la seva “suposada immaduresa en acceptar la societat diversa i plural que som” (dit en altres paraules: que no volen que els seus fills pateixin ni es perdin res si s’escolaritzen amb infants d’altres llengües o nivell socioeconòmic). Ens estan dient que prefereixen les escoles on hi ha projectes innovadors, d’aprenentatges reals, que mobilitzen el professorat, que connecten amb l’entorn, i que els tenen en compte a ells!

Les escoles que destaquen, que són atractives a la ciutadania ho fan per donar una millor educació als alumnes que acullen. I hi ha diversitat de models educatius i de centres (públics i concertats) que els estan posant en marxa, els mestres dels quals no poden ni volen dissimular l’entusiasme que els mou i que s’encomana.

En lloc de culpabilitzar els pares i les mares que volen unes determinades escoles pels seus fills, l’administració podria canviar tot modificant la gestió i funcionament que apropin el sistema escolar a la ciutadania, agilitzant els mecanismes perquè l’autonomia dels centres sigui una realitat i, sobretot, acceptant que la uniformitat no és un paràmetre de qualitat en el segle XXI. I fer-ho compatible amb l’equitat, en els processos i en els resultats.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies