Immersos com estem en els canvis successius de lleis educatives i en el gran tsunami de la innovació educativa, em tempten a vegades els arguments dels qui com en Gregorio Luri reclamen ordre i sentit comú, i admiro els qui com l’Anna Forés fan llum amb coneixements  provats del que és i no és innovació metodològica. Així que m’he llegit detingudament un article clar i clarificador que l’Anna Forés ha penjat al seu Blog i que recomano de totes, totes!

Hay una fórmula para saber si una metodologia educativa tiene solvencia científica

Des de la meva perspectiva d’estudi i reflexió sobre les relacions entre escola i famílies, jo hi afegiria una nova prova:

Si els canvis Educatius/pedagògics /metodològics impliquen canvis en les relacions entre famílies i escola, podem afirmar que no estem davant d’una innovació estètica ni superficial, sinó que ens trobem davant d’una innovació profunda per millorar l’aprenentatge dels alumnes.

Anoto els 5 nivells que aquesta prova, segons el meu criteri, podria contenir:

  1. S’ha informat de la innovació educativa a les famílies del centre, s’ha explicat suficientment bé i entenedorament en què consisteix, s’ha buscat el suport dels pares i mares (i potser se’ls ha format)?
  2. La innovació pedagògica ha modificat els sistemes, eines, canals i sentit de la comunicació entre famílies i docents? S’han modificat les reunions, les entrevistes, els informes, les notes, les agendes, el control de faltes,  la plataforma digital…?
  3. La innovació pedagògica compta amb el potencial de la primera corona de l’entorn educatiu de l’escola? És dir, té en compte l’enorme capital social que són les famílies? Els seus coneixements, habilitats i competències; el temps que ens poden dedicar, els contactes i la xarxa que tenen…
  4. La innovació educativa incorpora les famílies com a part de la comunitat educativa que es forma, aprèn i es capacita? Oferint formació en parentalitat positiva, acollint les necessitats educatives parentals, ampliant les activitats amb processos intergeneracionals, etc.
  5. La innovació educativa facilita eines, recursos, canvis de mirada sobre les relacions educatives en el si de les famílies, entre pares i fills, pel que fa a l’estudi, al coneixement, a la cultura, a les relacions amb l’oferta cultural de l’entorn…?

 

Podríem fer la prova a qualsevol centre educatiu, amb qualsevol programa o metodologia innovadora, i només amb els dos o tres primers passos ja reuniríem dades suficients (dades, no impressions o sensacions!) per poder afirmar si el tal programa o metodologia està essent un canvi efímer, de poca profunditat, i que, per tant, no va enfocat a produir més aprenentatge o aprenentatges més significatius (a nivell cognitiu i a nivell social)  en els alumnes.

Una cosa més que no vull deixar de citar: el test de la “ciència en 4D” de J Purroy exigeix evidències i temps per consolidar, analitzar i repensar les noves pràctiques.  Sense cap mena de dubte la prova dels canvis en les relacions entre famílies i escola, en cada un dels 5 nivells descrits, ha de basar-se en evidències i ha de permetre un temps d’implantació, abans de passar a un altre.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »