Quan diem  #de0a3PantallesRES  podem semblar un xic massa radicals.

De fet no estem dient que els pares i les mares hagin de criar els seus fills del segle XXI com si fossin del segle passat. Les pantalles estan en les vides de les persones, i ens fan un bon servei, però alhora tots reconeixem que hi estem una mica enganxats! Per això cal aprofitar l’experiència de ser pares per regular-ne l’ús que en fem!

El que cada vegada està més clar és que com més temps es passen les criatures menudes (abans dels 3 anys) amb pantalles pitjor és la seva salut física, mental i relacional. Per això diem “RES de RES”. Per protecció, per prevenció i per respectar els seus drets!

Ara bé, tots els pares i mares passen moltes hores al dia amb un mòbil a les mans, i a la llar hi ha gairebé sempre una pantalla de tv o diversos dispositius connectats que es poden veure, per distreure’s, consultar informació, fer compres, o avisar el pediatre. Per això és pràcticament impossible que una criatura no vegi les seves fotos i vídeos al mòbil dels pares i avis, o com els adults consulten alguna pantalla, per parlar amb un amic o parent que viu lluny… I no passa res!

Quan diem “RES de RES” volem dir, res de deixar “aparcat” l’infant tot sol amb les pantalles, com si fossin la “mainadera electrònica”.

Quan diem “RES de RES” volem dir no “sobreposar” les pantalles a cap experiència quotidiana: els àpats, el fet de dormir-se, o el fet de distreure’s.

Això és difícil, ho sabem! Però no fa tants anys els pares i les mares només teníem la tele i vam fer tot el possible per controlar-ne les hores de visionat. I ens podeu preguntar què fèiem! Com improvisàvem jocs i converses a l’hora de sopar (quan la tele mai estava encesa) o quan anàvem amb cotxe, o quan ens esperàvem al tren o al pediatre.

La Diana, una jove mare, amiga, que té una nena preciosa em diu:

Nosaltres ho tenim molt en compte. 13 mesos i no sap què és la TV i el mòbil només de reüll en comptades ocasions. No és fàcil perquè ens limita molt a nosaltres, però és qüestió de prioritats.

És exactament això: una qüestió de prioritats! Criar un fill, una filla sense pantalles és donar prioritat a la seva salut per sobre de la nostra comoditat.

La Diana, no és l’única. Cada vegada es posen en contacte amb mi més mares i pares que ho estan fent: res de pantalles. A elles i ells els dic: Expliqueu-ho a altres famílies, escampeu les bones pràctiques i els vostres recursos de criança sana (sense pantalles)!!!! I si ho feu a través de les xarxes socials, feu servir les etiquetes:

#de0a3PantallesRES    #elmeurepte #lasevavida

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »