La gran fortuna de tenir amigues que són molt bones pedagogues i millors persones  em permet aprofundir les meves reflexions sobre la CONFIANÇA. Aquesta vegada confrontant-la amb el confort. L’article recentment aparegut de la Xus Martín L’art de crear zones de confort , i el que em recordava la Roser Batlle aquesta mateixa setmana 5 caminos para construir confianza , han estat la provocació.

D’entrada podria semblar que confiança i confort poden tenir orígens comuns etimològicament, oi? Doncs, fetes les consultes a la “meva filòloga de capçalera” (gràcies Laia B Llinares!) és veu que no. Confiança (confiar)ve  del llatí confidare i confort (confortar), del llatí confortare. Tanmateix l’univers relacional entre cofidare i confortare  se’m fa molt atractiu!

Continuem  intentant resoldre el dilema fonamental entre si cal estar dins zona de confort o sortir-ne per generar confiança.

Diu la Xus Martín que per sortir de la teva zona de confort, abans has d’haver-la habitat i gaudit. Ella situa el seu article en les relacions adolescents-educadors i diu molt bé que  cal pensar en entorns que permetin als adolescents reposar, agafar aire, recompondre experiències del passat, orientar la seva vida, recuperar la confiança en si mateixos i en els altres, projectar un futur esperançat i realista i, com a conseqüència de tot plegat, iniciar un camí de transformació personal. Una zona de confort hauria de ser una oportunitat per aturar-se i posar ordre al garbuix intern que té atabalats, i a vegades immobilitzats, els joves.(…) Les relacions de confiança amb els docents aporten als joves sentiments de seguretat. Tanmateix reconeix que tant els docents com els joves han de vèncer dificultats i els  cal esforçar-se per reconstruir vincles personals que quan s’aconsegueixen són altament gratificants per als nois i noies, en descobrir un nou i potent recurs per afrontar el futur amb menys soledat i més esperança.

La zona de confort, és la que et permet reunir els materials bàsics i elementals per construir confiança en un mateix i noves relacions de confiança amb els altres.

La zona de confort és el punt de partida necessari. Perquè el confort és allò que, en la pena, l’abatiment, etc., dona força, coratge(DIEG2) i també aquella disposició de les coses adreçada a fornir un major benestar. Podríem afirmar que cal estar bé amb un mateix i no sentir-se amenaçat emocionalment ni materialment per poder-se recompondre davant les novetats vitals o els atzucacs; i només així reposats i reconfortats, podem mirar de cara el futur, projectar-lo i afrontar-lo fent noves aliances, teixint nous ponts amb altres.

Aquesta és l’aportació de la Charo Batlle: que entén que la confiança és un dels fils imprescindibles per a fer xarxa, una forma de créixer i augmentar el coneixement.  Per això diu que no ens hem de tancar en el nostre grup d’iguals, i que cal sortir de la nostra zona de confort i escoltar atentament els altres. I fins i tot suggereix, ella que és persona valenta i que prefereix passar-se de confiada, mostrar confiança abans de rebre-la. Cal prendre la iniciativa! I no esperar a veure què fa l’altre.

La confiança és un pont  cap a l’altre, sobre el desconegut; una ma estesa a col·laborar, a fer xarxa que compta amb l’honestedat, la iniciativa, la necessitat (els uns dels altres) i que assumeix el risc de no saber-ho tot de l’altre, tot descartant la sospita sistemàtica , i les pors infundades.

Acabem amb el dilema circular: Per poder confiar en algú altre i encarar el futur conjuntament, cal estar ben ferm un mateix, i aquesta serenitat només s’aconsegueix des de les experiències de confort vital bàsic. Cal ser habitant de zones de confort per poder-ne sortir i generar-ne de noves! I per fer-ho cal confiar en un mateix i en els altres.

Anant al “meu terreny” de la Confiança entre famílies i mestres: L’escola ha de ser una zona de confort també per a les famílies, on la confiança pugui créixer. Aquests  ponts de confiança podran generar el nou “nosaltres” de Comunitat Educativa. I des de la vivència positiva de zona de confort, uns i altres poden llançar-se a construir relacions amb l’entorn que enriqueixin l’educació d’infants, nens i joves.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »