Un dels mites que encara preserva la nostra societat és el dels Reis Mags d’Orient, com una nit màgica, un dia d’il•lusió que arrenca d’una llegenda que es menciona breument  a l’evangeli de Mateu.

Evidentment que tot el muntatge de la cavalcada de Reis té actualment un sentit comercial, però jo encara m’admiro com els adults fem tot això per mantenir la il•lusió dels infants!

Gran tema: la il•lusió, la fantasia infantil. Un tema que encanta i preocupa a pares i mares Cal alimentar-la, mantenir-la, dubtar-ne, preservar-la, obrir-la, endinsar-s’hi, trencar-la, reparar-la, explicar-la, desmentir-la,…

Recordeu com vàreu descobrir qui eren els reis? Com va anar? A qui li vàreu comentar primer? Com els ho veu fer saber als pares? Quin sentiment teníeu? Com van reaccionar ells? I com us vàreu incorporar al rol “dels grans que ja ho saben”?

Algú va tenir un gran trauma? El sentiment que us dominava era de sentir-vos traïts, enganyats? Els pares es varen “disculpar”? O més aviat us vau sentir estimats i acompanyats en el trànsit cap a la vida dels “grans”? Els vostres pares us van dedicar una de les primeres “converses serioses entre pares i fills” que recordeu? Va néixer algun tipus d’aliança entre vosaltres i els germans grans? Vau redirigir la il•lusió vers un germà /cosí més petit? Us varen incorporar a les “rutines secretes” dels qui preparen els reis amb tota la il•lusió que comporta?

Aquests dies alguns amics i coneguts que tenen fills en les edats d’aquest trànsit entre la màgia infantil i la il•lusió dels “grans”, han reaccionat de maneres diferents (i ho recullen alguns mitjans com aquest ).

No deixa de ser curiós com un discurs tan ben construït i travat socialment no compta amb res més que les habilitats paternes per desconstruir-se de la millor manera possible. Cadascú improvisa una reflexió a partir del que pot i vol fer arribar al seu fill “desenganyat” per incorporar-lo el més amorosament al món dels “grans” sense trencar del tot el món de la fantasia i la il•lusió.

El que és més important és no trencar una il•lusió sense fer el pont cap a una altra, perquè la il•lusió i la fantasia no son patrimoni exclusiu de la infància!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies