Preparar el curs 20-21 és una feinada! Deixeu les escoles que treballin creativament!

Si hom dóna un cop d’ull al twiter, mira la tele o llegeix el que es va publicant en mitjans educatius aquestes darreres setmanes, els conceptes que apareixen més sovint són: Incerteses, normatives, distància, neguits, canvis, més feina…, El fumut és que tot això surt tot pensant en el curs que ve a l’escola. També és cert que hi ha moltes publicacions fan aportacions en sentit constructiu:

  • Algunes apunten a aprofitar l’oportunitat per replantejar a fons el concepte d’escola, d’educació, el sistema educatiu, els horaris escolars, els espais educatius. I a fer de la crisi Covid-19 una oportunitat de canvi.
  • Altres indiquen formes creatives de treball escolar que combinen presencialitat i virtualitat, grups petits d’alumnes, espais no escolars com a entorns d’aprenentatge, i suggereixen metodologies combinades que poden permetre (tot i demanar cintura pedagògica) fer un pas endavant per atendre com cal tots els alumnes.
  • Força dels articles i piulades es queixen, es lamenten: del fet que els docents som “l’ase dels cops”, de què l’administració no està a l’altura, de què els polítics diuen coses que no són factibles i en canvi no aporten solucions (encara) i reclamen el protagonisme de les bases: mestres, professors, monitors, PAS…i famílies!

Tanmateix, hi ha centres educatius i institucions que no “esperen res” i que ja fa dies que es dediquen fonamentalment a enfortir els vincles entre els docents, entre docents i famílies, entre centres i institucions de l’entorn, i que estan treballant no només per tancar aquest curs (que ja és feinada) sinó per poder obrir el que ve, amb la màxima preparació. Amb incerteses, si, moltes encara! Però ja treballen amb el que saben fer de sempre, amb el que han après durant el confinament, amb el diàleg conjunt que fa créixer possibilitats i coneixements, i amb el que saben que han de fer: atendre tots els i les alumnes en la seva originalitat.

Aquests centres educatius no només preparen activitats d’acollida, estan programant per fer de l’estada a l’escola, un entorn “reparador” d’angúnies, malestars i lesions diverses causades pel confinament i tot el que li ve seguint. I per això reprogramen els continguts i les metodologies escolars, a fi que tot el que es treballi sigui alhora font d’aprenentatge i entorn acollidor, o sigui d’acollida emocional a l’escola.

Hi ha feina! Per reprogramar matèries i àrees d’aprenentatge perquè donin respostes a preguntes immediates com: On situar Wuhan en el mapa de la Xina i comparar l’extensió d’aquest país amb el nostre; per concretar com actuen els virus; per agrair la diversitat amb què les diferents cultures presents a les nostres escoles, viuen la mort i el dol; per admetre que estar trist no és una emoció negativa, i per escampar arreu que voler seguir estant pendent dels altres per salut, i per solidaritat és una obligació ciutadana.

Per això molts equips docents, molts mestres, professors, directors i caps d’estudis estan treballant de valent! Feina, feina, feina! I via fora! Que tot està per fer i tot és possible!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »