Aquest article és gràcies a lectura del quadern “La reflexió: eix clau de l’Aprenentatge Servei” que Marta Ballvé ha publicat i que s’ha difós aquests dies; i a l’entrevista que Marina Garcés va concedir al programa Planta Baixa fa un parell de dies, de les que manllevo alguns fragments, i que us recomano llegir i veure senceres! I l’escric quan a la premsa i a les xarxes comença a córrer la doble notícia: per una banda les enormes diferències entre les vivències de les famílies en la manera d’enfocar els “deures” o seguiment escolar a casa, i alhora els primers apunts de què aquesta situació es pot allargar mesos, potser fins al setembre!

Entenc que cada família fa el que pot en aquesta situació, i que algunes famílies no poden fer-hi res; que tenen altres temes més urgents que pensar en l’escolaritat i els aprenentatges escolars dels fills (perquè ho estan passant molt malament: no treballen, tenen unes perspectives terribles econòmicament i estan malhumorats, per dir-ho suau).

Vaig seguint escoles i les publicacions que fan, elles o els pares i mares, i m’adono de les enormes diferències en la forma com han enfocat la relació amb els alumnes i amb les famílies per encarar el confinament. Des de les que han carregat de deures (dels més clàssics fins als més creatius) fins a les que encara han de dir res a ningú. I pel que veig això no depèn de l’etapa educativa, ni de si són centres públics o concertats, ni del tipus de famílies a qui atenen. Depèn, diria jo, de les relacions prèvies que ja es tenien, de la voluntat d’arribar a les persones més que als continguts, de la capacitat d’organitzar-se i mobilitzar-se dels equips docents i directius, i també del domini de les eines telemàtiques i les xarxes.

Però la meva reflexió no va per aquí. Estic convençuda que els infants, nens i nenes, adolescents i joves estan aprenent coses molt potents aquests dies: algunes coses sobre si mateixos, sobre les relacions amb els qui estimem, sobre el nostre país i el paper de la ciutadania, sobre ciència, sobre la gestió del dia a dia, sobre l’amistat i la solidaritat a escala quotidiana…. tantes experiències!

El repte està en el paper que tenen els docents: en proporcionar eines per ajudar a reflexionar sobre tot plegat. Perquè, com deia Dewey (citat per M Ballvé): “sense reflexió, una experiència és justament això: una experiència, però no una oportunitat d’aprenentatge”. Entenc que la  reflexió multiplica els aprenentatges i ajuda a promoure el sentit personal i social de l’experiència.

En paraules de Xus Martín (ciada per M Ballvé): “La reflexió es converteix en un bon antídot contra l’activisme […] però també contra l’academicisme en el qual, amb freqüència, deriven els aprenentatges. Introduir el filtre de la reflexió allunya l’acció d’un fer per fer buit de sentit i evita l’adquisició de coneixements l’únic objectiu dels quals és acumular informació sense tenir en compte els continguts culturals rellevants i els problemes que té plantejats la societat”.

Probablement el que més preocupa ara mateix a molts docents i a l’administració educativa és com avaluar, i certificar aquests aprenentatges. I a algunes famílies com tenir evidències de què s’ha aprofitat el temps.

Abans de seguir pensant en els continguts, en avaluar o els temaris, als docents ens cal reflexionar sobre com podem situar-nos entorn dels aprenentatges que alumnes, famílies i nosaltres mateixos estem fent en aquesta situació en què ens trobem. Perquè, coincideixo amb Marina Garcés, aprendre implica context, i ara el context ha canviat!

El gran repte dels docents, si de debò ens creiem que som escola oberta a l’entorn, és “com podem fer del confinament un context per a una experiència compartida del món”, en paraules de la Marina Garcés. I donar eines perquè tots (alumnes, famílies i docents) elaborem amb sentit l’experiència compartida d’aquests temps que tenim de manera imposada.

Docents, comencem una tasca de reflexió permanent, i compartida. Aturem-nos i mirem-nos l’experiència que ara estem vivint! Observem i donem valor als aprenentatges que ens ofereix el context en el qual ens trobem confinats, i repensem les relacions amb els alumnes i les seves famílies.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »