Res com conversar amb una persona “gran” que se sent satisfeta del que està fent, tot i que  socialment forma part dels qui ja no són treballadors, o dels qui no compten (per motius diversos: jubilació, jubilació anticipada, atur…), oficialment, com a persones “actives”!
He tingut l’oportunitat de conversar amb la Pepa, de l’Encant de Gràcia. Amb en Felipe, filòsof i membre dels Iaioflautes. I amb l’Alfons un jubilat estudiant de pedagogia a la Universitat de l’Experiència,fotògraf amateur compromès. Tres persones absolutament diferents… però amb una característica comuna: l’entusiasme pel que estan fent!
Ells tres il·lustren un estil de persona que sempre ha tingut una sensibilitat social, ètica, o política i que ara l’exerceix plenament, i no d’una forma esporàdica, informal o ocasional… ells han fet del seu compromís amb els altres un compromís voluntari, però responsable, i coherent amb la línia ètica, religiosa, política que manifesten. I no ho han fet sols, el seu compromís els ha portat a “fundar” juntament amb altres persones grans, com ells, moviments, institucions, grups d’acció que s’han hagut d’organitzar, que han hagut d’aprendre noves competències per a ser efectius, per arribar fins on el compromís els exigeix…
Aquest compromís i aquestes diverses formes d’organitzar-se per a dur-lo a terme els exigeixen paciència, tolerància, acció més enllà de les “xacres” pròpies, interacció i relacions socials més enllà de les sospitades…flexibilitat, capacitat d’aprendre allò que mai s’hauria sospitat de tenir-ne capacitat…  Els resultats són, a ull de qui els entrevistava, fantàstics! Son persones amb una energia i capacitat de transmissió enorme i, segons em van confessar ells mateixos, des que estan més “ficats en tot això” han reduït la medicació o les visites mèdiques a la meitat.
El passat dia 7 de novembre vaig presentar a la 5ª Trobada d’intercanvi d’experiències d’ApS, algunes experiències en les quals la gent gran ha pres la iniciativa i s’ha implicat en una acció solidària, transformadora, compromesa, que els ha exigit seguir aprenent
Començava la meva presentació amb dues dades:
        Avui en dia, les persones que no treballen, en una feina remunerada, i que tenen anys d’experiència laboral i vital… son un grup de població cada vegada més gran.  A més, les projeccions de l’evolució de la població ens indiquen un creixement brutal d’aquest grup en els propers vint anys: els grans seran absoluta majoria.
        I si fins fa pocs anys, els “grans” podien ser un col·lectiu de persones ocioses i  consumidores, actualment són una part fonamental de la societat que ajuden  mantenir el feble teixit sociofamiliar en situació de crisi galopant.
D’aquesta experiència en trec dues reflexions:
        El poc públic per aquests temes, reflecteix que entre les tasques pendents del Centre Promotor o de la Red Española d’Aprenentatge Servei hi ha la d’ obrir-se a un nou públic, un grup enorme de població: els grans i els qui professionalment treballen amb i per a ells. Que no són docents.
        Això implica, segurament un canvi d’estil en el discurs sobre ApS i un temps d’aproximacions i descobertes…com ja es va fer en l’educació formal o informal pensada per a infants, adolescents i joves.

Se’ns gira feina!!!! Sort que la gent gran ens transmet el seu entusiasme pel compromís!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »