A l’article que l’amiga Anna Jolonch va publicar a mitjans agost a l’Ara, titulat La responsabilitat de transmetre  vaig respondre-li, en un breu Twit, que “l’escola que vol transmetre  primer, ha d’acollir. Acollir les identitats culturals dels alumnes i llurs famílies sense menysvalorar-la.” Li deia que ”crec més en l’acollida respectuosa que en la cultura universal”

Com que en una piulada no ho podia explicar, ho faig aquí.

L’Anna Jolonch, en el seu article diu:   L’escola ha de donar els mitjans per apropiar-se una cultura, una llengua, incorporar una tradició, uns valors i alhora capacitar per emancipar-se. La transmissió i la pedagogia són al cor de la democràcia.(…) L’educació arrela en la cultura i les tradicions de cada país. (…) Des del sentiment de pertànyer a una determinada comunitat cultural, l’escola ens dóna arrels, que ens permeten adquirir consciència de pertinença al món, un món divers i multicultural.

El debat més fonamental en educació és la responsabilitat de la transmissió d’una cultura i uns valors comuns.

Tot i estar d’acord amb el que l’Anna afirma sobre la funció de l’escola (i més, davant el repte que avui suposen els populismes i fanatismes)  no puc deixar de pensar que “abans” de transmetre, l’escola s’ha de fer càrrec d’acollir.

Quan dic acollir vull dir conèixer els alumnes, respectar-los en les seves diferències, fer-se càrrec d’on venen i del que ja porten quan arriben a les aules. Penso que cada alumne arriba a l’escola amb una cultura (la de casa seva, amb tot el que això comporta) i que l’escola n’hi proposa una altra que pot ser més o menys propera, anàloga o distant. I que segons sigui la forma de proposar-la,  pot tenir més o menys èxit.

Sincerament, penso que tot acte pedagògic comença per conèixer i respectar l’alumne tal com és, perquè només a través del coneixement i de la construcció de vincles afectius és com podem accedir-hi. Els docents som transmissors (de valors i de coneixements) en tant que els alumnes ens “permeten” l’entrada.

Per això, a les aportacions de l’Anna Jolonch hi afegiria una prèvia: l’acollida de l’alumne, de la seva cultura. Sense jutjar-lo ni en ell (evidentment!)  ni a la cultura on s’ha criat  (encara que sigui català de naixement). Perquè a l’escola hi ha diverses cultures, llengües i tradicions  en convivència; no només una.

Als docents encara se’ns prepara molt per transmetre i poc per acollir. Molt per educar en el respecte, i potser poc per entendre i acceptar les persones (que no vol dir validar totes les conductes i comportaments!)

En l’article, l’Anna cita Martha Nussbaum (autora interesantíssima, que veig que hauré de llegir!) en un parell d’ocasions:

La consciència de la diferència cultural és essencial per promoure el respecte per l’altre, veritable font de tot diàleg.

Tota educació és educació per a l’empatia, és a dir, una ocasió per descobrir-me a mi mateix en l’altre i en el que tenim de comú més enllà del que ens separa.

Si els docents entenem que cada alumne és una ocasió per saber més de nosaltres mateixos, per adonar-nos del que tenim en comú (més enllà de la cultura o més enquí de la persona concreta), podrem acollir més autènticament. I tot seguit fer el que ens proposa l’Anna Jolonch, transmetre, amb la vida, els valors que volem promoure perquè cada alumne es construeixi amb autenticitat i col·labori a construir un quelcom comú.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies