Fa unes setmanes el diari ARA va publicar un article de la Trinitat Gilbert sobre les imatges dels fills que els pares pengen a les xarxes. El podeu llegir complet aquí Allí se citaven unes breus paraules meves que formaven part d’una reflexió més extensa.

En el que va aparèixer a l’article hi deia:

En aquest sentit, la pedagoga Anna Ramis aposta per reduir el límit de la difusió d’imatges dels fills. “Primer perquè són menors, i segon perquè se suposa que nosaltres, els pares i les mares, tenim la responsabilitat de protegir-los i fer-los sentir segurs, respectats i estimats”. Ramis recomana als pares que vulguin difondre una foto, que s’aturin a pensar abans si saben on anirà a parar aquella imatge o vídeo. “Com que la resposta serà que no, no la pengeu”, afirma rotunda la pedagoga.

Alguns amics que tenen fills menuts, em van dir que no estaven d’acord amb mi. I no és per lluir d’amics, però és que ells no són els lectors a qui jo voldria adreçar-me. Ells acostumen a penjar imatges boniques i sense cap intenció de riure’s de la criatura.

Jo pensava sobretot en aquests vídeos, fotos o “memes” que algunes famílies pengen a les xarxes on els menors son motiu de burla o de riure mofeta. En alguns casos, us ben asseguro, que no puc entendre de cap manera com un pare o una mare poden aguantar amb el mòbil o la càmera veient el que fa o el que li passa al seu fill (que cau o es posa en perill…). Quan veig imatges d’aquestes a FaceboocK o als programes de “riure” de la televisió, em poso malalta. Per això, i gràcies a la bona feina de la Carme de 140 Comunicació que ha fet la infografia, us ofereixo la reflexió en imatges i amb els 5 punts desenvolupats  aquí.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »