dilluns, 10 de juliol de 2017

La soledat del mestre formant-se (sol)



Si bé és cert que la relació Famílies/Escola és una responsabilitat de totes i cada una de les persones que hi intervenen: tots els pares i les mares, tots els mestres i els professors. No és menys cert que la responsabilitat de crear, afavorir i mantenir unes condicions perquè aquesta relació sigui la millor possible, és de l'escola; més concretament de la direcció de l'escola.

Tots els mestres i professors han experimentat inseguretats, pors, mancances, dubtes en les seves trobades amb els pares i mares dels alumnes en alguna ocasió. Més o menys sovint, depenent de con entenen la seva professió.

Si un docent pensa que la relació amb les famílies és un afegit enutjós de la seva tasca "real" de dedicació a l'ensenyament, malviu. Les entrevistes i reunions amb pares. Però si un mestre o professor entén que relacionar-se positivament amb els pares dels seus alumnes és part de la seva tasca professional i que necessita recursos per dur-la a terme, pot adoptar dues postures:
  • Culpar de les seves mancances a la formació inicial o l'administració que li adjudica aquesta funció per no haver-li proporcionat, i esperar una resposta.
  • Buscar on, com, amb qui o amb què pot formar-se i fer-ho.

Aquests dies de juliol he impartit formació en una de les moltes escoles d'estiu que hi ha arreu del territori de Catalunya, sobre com millorar les relacions entre mestres i famílies. La majoria de cursetistes eren mestres i professors de l'escola pública, però també n'hi havia de la concertada. Cada un, ell o ella, tot sol, sense ningú altre del seu centre. Cada un venia pel seu compte, amb el seu interès per millorar i partint dels seus dubtes o males experiències.

Hem fet la formació tot dialogant i obrint-nos als criteris de comunicació assertiva, als principis de les reunions efectives, de les entrevistes eficaces, de les relacions constructives i respectuoses... I quan ens apropàvem al final de la formació va sortir: la por, el fet de sentir-se sol, petit davant de tot el claustre, de la realitat de cada escola, de cada context: La insuportable soledat del mestre conscient en mig d'un claustre que es comunica poc i que recela massa, la soledat del professor que té un trasllat cada dos cursos i no pot arribar a conèixer, la soledat de qui se sent massa petit davant una realitat que el depassa.


Vam acabar prenent consciència de com poden ser de poderosos els petits canvis personals. Però no vam estalviar de dir-nos que hi ha temes, aspectes de l'educació que cal afrontar-los com escola, amb tot l'equip docent, dotant-nos d'un programa que es pugui avaluar: les relacions entre famílies i escola és un d'aquests temes, un tema prou important que no es pot abordar només en formacions d'estiu que agrupen bons mestres i bons professors amb la millor de les voluntats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada