dilluns, 5 de juny de 2017

En Carles Capdevila al cor

Vaig conèixer en Carles Capdevila a partir del "Eduqueu les Criatures" de Catalunya Radio. 

L'any 2009 el vaig convidar a fer la conferència inicial de la Jornada per Animadors FEAC, i aquí va començar una relació professional que va tenir, per sort per a mi altres ocasions de contacte.

Quin home més savi!
Com va créixer humanament en tots els sentits i com ens va fer créixer a tots nosaltres! 

Aquest és el meu petit homenatge!
Gràcies Carles, et porto al cor!

He recuperat els apunts que vaig prendre en aquella jornada. Aquí els teniu:

Apunts al vol de la conferència d'en Carles Capdevila a la Jornada per Animadors FEAC
Família/Escola, Acció Compartida
del 7 de març de 2009

• Ser amateur, ser un aficionat en el món de l'educació és fantàstic, perquè vol dir posar-hi il·lusió. La gent diu "tens humor" de dedicar-te a aquest tema... Tenir "humor", en català, vol dir tenir valor! Doncs això: tenim humor i valors per a educar! Què més volem?
Per a educar cal optimisme i confiança
• Vivim en una societat de "papanates", força idiotitzada. Tothom va estressat. Impera l'egoisme i manca criteri per valorar la mateixa vida.
• En conseqüència, el relat sobre la paternitat és catastrofista. Sembla que essent pare o mare no es pot gaudir de res.
• Ens qüestionem permanentment pel que ja no té remei. Lamentem el que no tenim enlloc de gaudir del que tenim.
• De fet, el que més tranquil·litza és saber i tenir clar el que has de fer... doncs tots podem voler que aquesta sigui un bon moment, el moment de ser pare/ mare/ educador!
 En lloc de preocupar-se dels infants, nens i joves... perquè no ens n'ocupem? (M. Jesús Comelles)
• Hauríem de tendir a abandonar la psicologització de l'educació. Als nens, en moltes ocasions no els cal anar al psicòleg! Als pares sí: per agafar confiança en la seva capacitat d'educar.
• Els pares han d'exercir educativament. Si pensem una cosa cal dir-la a els nostres fills. Encara que no ens facin cas. Encara que els deixem intranquils. Però l'hem de dir, que sàpiguen què en pensem de cada tema.
• Educar és una responsabilitat. Una responsabilitat dels pares i una responsabilitat social: Criar persones que intentin canviar el món per fer-lo millor. Això topa amb el desig que els nostres fills siguin sempre feliços, si entenem que feliços vol dir no contrariats. Si entenem que feliços vol dir conscients, responsables, espavilats... sí!
• Cada nen, cada fill, cada alumne és diferent. Cada criatura requereix un tractament individualitzat. Aquesta relativitat té de bo la teva capacitat de replantejar-te els teus principis, de qüestionar-te el que fas... perquè la perfecció no existeix.
• Ser pare vol dir estimar incondicionalment i fer de corcó (educar, que és el que hem de fer els pares)
• Educar amb els 5 sentits (el més "important" el sentit del deure)
• El sentit comú: Pares amb fills petits: estimular-los. Pares amb fills grans: frenar-los.
• La gran tasca que requereixen els fills entre els 2 i els 14 anys, és la d'educar-los!!! És a la que menys literatura hi ha dedicada.
• De la tradició en podem aprendre el Rol de pares que els nostres tenien ben interioritzat.
• Sentit del ridícul: Assumir que els nostres fills "no són els bons de la pel·lícula". Ajudar els nostres fills educant-los "compensadament" No per fer-ne especialistes o expertes exitosos en una disciplina!
• Sentit del deure: La gent diu que essent pare/mare, no vol canviar! I toca canviar i molt! Quina arrogància el qui diu que no canviarà mai!
• Per ser pares cal ser no ser fràgils emocionalment. Cal ser conservador, en el sentit de mantenir els criteris. ("Efectivament, jo et controlo" E. Bach). Cal tenir criteris morals, valors i mantenir-los, no cedir a la pressió o males cares dels fills adolescents.
• Sentit de l'humor. Si t'ho prens tot massa seriosament, et paralitzes!

1 comentari:

  1. Anna, recordo aquell dia. Va ser el primer cop que el vaig gaudir i ens va compartir part de la seva sabiesa.

    ResponElimina