divendres, 28 d’abril de 2017

Drets dels Infants/ drets de les mares treballadores


Hengki Koentjoro Paisatges minimalistes-12
Com a dona treballadora m'alegro de les notícies que amplien el temps que un dels dos progenitors poden estar-se amb l'infant nounat o mentre és menut. Ara sembla que Brussel·les proposa als estats una baixa retribuïda per l'altre cònjuge de la parella que no agafi la baixa maternal. La notícia coincideix amb l'anunciada nova maternitat de l'alcaldessa de Barcelona i el debat sobre les baixes de les dones amb altes responsabilitats.

De tot plegat n'he llegit articles i comentaris que porten la reflexió al terreny laboral , de paritat de gèneres, de flexibilitat de llocs de treball... però de moment pocs, molt pocs que centrin la mirada en l'infant menut. Què afrontin el que necessita una criatura en els seus sis o dotze primers mesos de vida.

Si hom té clar que en casos de dilema humanitari, primer van els drets dels menors, com és que ens n'oblidem tan sovint?

Si la criatura pogués demanar-ho tot, demanaria uns pares que l'estimin, l'acceptin, en tinguin cura i li proporcionin l'estabilitat i el sosteniment per al seu desenvolupament sa. Però com que les criatures neixen en els contextos en els quals els seus pares viuen, en alguns casos, res millor que comptar amb els serveis educatius que l'administració ha de posar a l'abast per assegurar els drets dels infants.
Ara bé, això no vol dir que "l'escolarització" dels infants a 0/3 ha de ser obligatòria. L'estat ha de posar les condicions perquè els pares puguin atendre els seus fills, i alhora oferir els suports educatius a tots els qui els vulguin, especialment a qui més els necessita.

Està bé facilitar la conciliació del treball de les dones, amb la seva vida familiar. Però per a mi encara està millor facilitar la vida plena als infants en el seu/s primer/s any/s de vida.

Està bé que reflexionem sobre el cost que té la maternitat per les altes executives, les ministres i alcaldesses... Però m'agradaria veure respostes valentes, flexibles i generoses per les mares que treballen de cambreres als hotels, per a les que malden per no perdre la feina en una gran superfície comercial amb horaris nefastos per a la conciliació perquè no tenen altra manera de subsistir. I m'agradaria que algú es recordés dels seus fills, que necessiten la seva mare tant o més que els de les executives, alcaldesses i ministres.

Està comprovat que invertir en el desenvolupament sa i ple dels infants és molt rendible per a les nacions: estalvia molts diners que s'haurien de gastar per refer, compensar, sanar, equilibrar... La persona, més endavant en moltes dimensions: salut, educació, ciutadana...

Tot agraint que els estats i les empreses s'impliquin en fer més fàcil la vida de les dones treballadores, reivindico que tots: persones, empreses, institucions públiques estiguem per la vida dels qui no voten: els infants menors de tres anys.


Aquest Post està dedicat a l'admirat mestre Vicenç Arnaiz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada