dijous, 6 d’abril de 2017

És la CONFIANÇA, “estúpids”!


De petita vaig tenir un mestre que feia servir l’expressió “toix” quan volia dir a un alumne que semblava “tonto”. Després vaig perdre el contacte amb el mestre i amb aquesta expressió fins ara que he vist que és una altra manera, del parlar popular, per dir “estúpid”.

Sembla de poca intel·ligència no veure el que “es té davant del nas” o “inventar la sopa d’all” cada vegada que cal fer una cosa, tot recreant quelcom ben conegut. Però com que vivim en un entorn que ho té tot i més per ser ric culturalment, però no aprofita la memòria per farcir el pou del sentit comú..., a vegades cal recórrer a  conceptes “antics” per dir ras i curt el que alguns han necessitat màsters i neologismes per arribar-hi. Tal és el cas d’aquell famós psicòleg que va “descobrir” i va ratificar amb estudis que els treballadors feliços i motivats rendeixen més.

Tot i això, reconec el valor de les recerques que confirmen el que la intuïció ja apuntava; i considero que cada volta que algú reflexiona sobre un concepte, li aporta matisos que potser no tenia.

Això ve a tomb per un article de Javier Martínez Aldanondo titulat “El valor de los intangibles que l’amiga Anna Forés va penjar al seu Blog. L’autor, que parla, a nivell d’empresa i de resultats, beneficis, dividends, etc. reconeix  que el que aporta més valor a una empresa o institució són els intangibles. I assenyala les persones, els seus coneixements i la seva actitud  com els intangibles més ben considerats.
Si. Totalment d’acord. Tant de bo s’invertís i es valoressin més els intangibles!


Les persones: hi tant ! Però si no és te en compte l’estil de relació que hi ha entre les persones que constitueixin l’empresa o la institució, tot plegat se’n pot anar en orris. Si no s’estableix un clima de treball basat en la confiança mútua entre els membres de l’equip, que permeti fer créixer el coneixement, reconeixent-lo en els altres, cultivant-lo en cada un, respectant-se, estimulant-se, donar-se i rebent ajudes, arribant més enllà gràcies a les xarxes de confiança que els envolten,... la visió de la institució, els beneficis de l’empresa podrien fracassar. (Sobretot si es tracta d’una empresa de serveis o d’una institució educativa.)

La CONFIANÇA entre les persones és un element bàsic de la relació, un valor de la relació humana que fa possible la riquesa, el creixement, l’aprofundiment i la descoberta de noves possibilitats.
I ha estat aleshores, quan rellegint l’article, que he recordat l’expressió del meu professor quan ens recriminava no veure allò que era evident: “Quina poca vista! Sembleu toxos!”
Conscient que parlar de confiança avui en dia ja pot semblar un anacronisme, he decidit no emprar una expressió antiga i poc habitual en la mateixa frase que fa de títol a aquest post, i m’he decidit pel seu sinònim: “estúpids”.

El que fa possible la millora d’una organització, el que produeix  beneficis col·lectius en una societat, el que converteix en experiències vitals la missió d’un centre educatiu ... és la CONFIANÇA!
Si no ho veiem, tenint-ho davant del nas... és que semblem estúpids!
I demano disculpes per si algú s’ha sentit insultat. La intenció era: provocar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada