dijous, 2 de març de 2017

Xavier Melgarejo


M’ha costat dies poder escriure aquest post. La mort d’una persona estimada costa assumir-la.

En Xavier Melgarejo portava sis anys  greument malalt. I  tot i que els seu ritme d’activitat feia difícil acabar-s’ho de creure, quan estaves amb ell i veies la seva dificultat en caminar o en respirar, no podies negar-ho. Feia temps que ell i nosaltres sabíem que estava gaudint de “temps afegit” a la partida de la seva vida, però la seva mort va ser sobtada. A mi em va sobtar. Potser perquè m’havia acostumat al Xavier malalt que parlava de com es trobava, de l’evolució mèdica dels seus càncers amb la mateixa naturalitat que et comentava una entrevista que havia fet a la radio, o el nou llibre que estava escrivint.

En Xavier era amic meu. Un amic de feina al inici, un amic de casa, de família després, un amic disponible sempre! Era una persona tan sàvia que escoltava!  Estimava. Estimava els de la seva família, els amics, la feina que feia, l’escola, la gent, els projectes de futur... I ho deia: sovint acabava els seus emails o whats amb un “us estimo molt”

Ha mort un MESTRE que ens ha donat tanta vida... que necessitarem temps per pair –la.

Pel l’eucaristia dels eu funeral, en Josep, el celebrant em va dir que escrivís una pregària tal com em sortís del cor. Va ser aquesta:

Preguem donant gràcies el Pare de bondat per la missió profètica d’en Xavier.
Ell, com a profeta, es va formular preguntes davant d’una realitat educativa que no funcionava; va cercar la saviesa lluny, silenciosament, amb tenacitat i esforç personal.  Com a profeta va proclamar i compartir el coneixement adquirit amb una generositat extrema. Es va implicar i comprometre per millorar la seva, la nostra realitat educativa i ho va fer intensament, tot i caure malalt.  La malaltia el va despullar i aleshores ens va mostrar la grandesa de la seva fe i la seva vivència de lliurar-se en mans de Déu.
Ens queda molt per aprendre d’ell,  del seu missatge profètic, del seu testimoni cristià! Demanem al Pare lucidesa i tenacitat per fer realitat la seva profecia.

Estic convençuda que va ser un autèntic profeta, ens va portar un bon missatge: que no és Finlàndia, no! Que és l’estimació, la donació, la vida absolutament coherent amb la vivència de fe.

Aquest és el seu llibre pòstum:
http://www.plataformaeditorial.com/libro/5414-transformar-la-adversidad


A continuació un mosaic d’algunes de les moltes aportacions que d’ell o sobre ell hem recordat aquests dies:

Entrevista 2013 amb Antoni Basas

Programa Singulars a TV3 (2012)

Càncer A l’AVUI (desembre 2012)

“Vale la pena luchar y tener esperanza” (2016) https://vimeo.com/145960228
Home de fe (Signes dels temps 2015)

Comiat

Article Irene Rigau    a La Vanguardia


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada