divendres, 17 de març de 2017

Pares/mares segurs de si mateixos


No hi ha sensació més agradable, confortable o satisfactòria que la d’haver fet alguna cosa amb la seguretat d’haver-la feta bé, d’haver-la encertat.  Estem parlant de la seguretat en un mateix i de la satisfacció per la tasca ben feta.

Actualment, mares i pares expressen que se senten força insegurs, que tenen molts dubtes. Sovint s’adrecen als mestres per demanar-los  consells o una mica de llum per resoldre algunes inseguretats.  Això no vol dir que no tinguin idees, o que no hagin llegit, o vist per internet, o comentat amb amics... Vol dir, en la majoria dels casos, que tanta informació els despista, o que en moltes ocasions hi ha un cert temor  derivat de la “por de no fer-ho bé”, o que tenen una certa “sospita” (la veu interior) que allò que tothom fa, no va amb el seu estil de fer família o d’exercir la parentalitat.
Com fer per ajudar les mares i els pares a anar sentint-se més segurs, més confiats en si mateixos? Com fer per poder gaudir de la satisfacció de ser pares, i exercir confortablement la responsabilitat de fer de mare/pare?

Per entendre cal escoltar. Per entendre’ns a nosaltres mateixos cal que ens escoltem. Escoltar-se vol dir deixar espai a la veu interior, als pensaments, als sentiments, a les reflexions que hom es fa “per dins”. Això  no es pot fer si anem de pressa, si vivim corrents. Ser pare o mare, és prou important per a dedicar-li temps: temps de relació i temps de reflexió. 

Als pares i mares, per assolir seguretat ens cal temps per conèixer-nos, per fer el que es vol fer (i no altres coses), per anar tranquils.

Per tenir seguretat en mi mateix cal que em conegui i em respecti. He de dedicar temps a conèixer-me en el rol parental, he de poder reflexionar sobre el que faig, el que em passa, els sentiments que em genera l’exercici de la parentalitat, les creences que se m’actives, les que entren en crisi... Això requereix reflexió interna i/o diàleg amb la parella. Com puc saber si una proposta que fa la majoria social em sembla bé, si no hi penso, si no la contrasto amb el meu parer, i si no vaig construint aquest “meu parer”.

Per  estar més tranquil he de procurar-me aquesta tranquil·litat: No he de carregar-me de més coses de les que em puc fer càrrec! I fer de mare o de pare ja és una gran responsabilitat!  La tranquil.litat també es pot treballar  permetent-nos no ser perfectes, assumint que ens podem equivocar i rectificar.
El retorn al tan anomenat sentit comú té molt de dedicació de temps a escoltar la “veu interior”, la pròpia consciència de mare /pare. I de “netejar” la imatge que tenim de nosaltres mateixos massa contaminada de les modes parentals que ens estan exigint fer de pares “com ara toca”.

Ser mare o pare és una responsabilitat, i pot ser una satisfacció si es viu amb seguretat (amb dedicació de temps!)


Post Escriptum:

Aquest article s’ha de compensar, almenys amb tres més: Un dedicat a la responsabilitat social i de l’estat per facilitat la perentalitat. Un altre  dedicat a la responsabilitat  dels professionals que treballem amb la petita infància i les famílies. I un darrer  sobre la mirada dels pares vers els fills.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada