dimecres, 1 de febrer de 2017

5 diferències entre CONFIAR i “anar amb el lliri a la mà”


Anar amb el lliri a la mà és una expressió que ens remet a les connotacions més negatives de la confiança, quan aquesta ratlla el bonisme excessiu o el babauisme. De fet l'expressió vol dir ser innocent, anar sense malícia o anar amb el cor a la mà; i s'adjudica als infants o a les persones que no s'han entrenat en les relacions socials.

Però no podem confondre de cap manera la confiança amb anar amb el lliri a la mà. La Confiança la practiquem diàriament sense ni adonar-nos-en! Vegem-ne cinc característiques:

1. Hom tendeix a confiar en allò que d'alguna manera ja coneix. No fem confiança en aquelles persones o institucions que no coneixem absolutament de res.

2. L'experiència positiva d'haver rebut els beneficis de la confiança dipositada en algú altres, et van ensenyant el procés intuïtiu de com establir relació de confiança en noves relacions, És a dir, si tens bones experiències de confiança, desenvolupes una millor estratègia (i olfacte) per establir-ne de noves.

3. Fins en les relacions que són molt positives entre dues persones, on domina la confiança, es donen desacords, desencontres i topades. Si les entenem com a part de la relació mateixa (que com més estreta és, més conflictes genera) sabrem reconduir la relació sense que quedi lesionada la confiança mútua.

4. Les persones que s'han pogut senti subjectes de confiança per part d'altri (el fill per part dels pares; l'alumne per part dels mestres; el treballador per part d'un superior...) han sentit la força potenciadora de les seves capacitats i la seguretat en les seves pròpies competències. En la mesura que hom es fa conscient del bé que ens fa la confiança dipositada en nosaltres, podem prendre model per fer-ho nosaltres amb altres persones també.

5. La confiança és el constructe relacional que ens permet viure en societat, respectant-nos i seguint unes normes que ens hem donat. La confiança bàsica i quotidiana ens permet viure amb molta facilitat (seguretat bàsica) el dia a dia perquè compta les aportacions i la col·laboració de tots i cada per fer-nos més passador el viure: comprar aliments, traslladar-nos en transport públic, relacionar-nos amb l'administració, etc. són actes que fem diàriament i que suposen una confiança social bàsica de la qual només enes fem conscients quan ens falla.

La CONFIANÇA no és una característica de les relacions celestials, ni dels màrtirs socials. No suposa ser "massa bo" (dues vegades bo fa tonto), ni deixar-se trepitjar pels altres. Suposa la defensa pràctica i vital dels principis d'honestedat, respecte i bona fe que són bàsics per a la convivència segura, i confortable, en societat.

Per compensar la tendència social (d'autèntica sospita sistemàtica i desconfiança total) en la que estem instal·lats proposo potenciar una educació que combini la capacitat d'actuar amb bon cor (sense mala fe) i que alhora que desenvolupi les habilitats de la comunicació assertiva.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada