dilluns, 2 de gener de 2017

NO fem de la PAU un desig excepcional


La Pau, com la Justícia, com els Drets Humans no són bons desitjos, no són l'absència del seu contrari, són el producte de molt d'esforç, de la vigilància constant, de la denúncia dels intents de malmetre-les, són fruit de processos llargs i incessants, són assoliments de la humanitat que cal renovar cada dia que cal fer realitat per a totes i cada una de les persones, especialment per a les més vulnerables.

Malament ens aniria (i ens va) si creguéssim que un cop proclamades ja "existeixen". Com si els sol desig d'uns quants les convoqués i no s'esvaïssin mai més.

No  ben bé com va amb la Pau, la Justícia i els Drets Humans, però pel que vaig sabent en estudiar més sobre la Confiança, no podem deixar de vetllar per ella, perquè cada pas que no fem en el sentit d'implantar-la, ens guanya terreny la desconfiança, que aparentment s'instal.la amb gran rapidesa i de forma molt generalitzada. Per això esperono a tothom qui em vol escoltar o llegir a mantenir el treball constant en favor de la Confiança. De la mateixa manera deu ser necessari treballar en ferm per mantenir vius, presents, actius els altres grans valors de la convivència humana!

Ja fa temps vaig escriure aquest post sobre el mal favor que les excepcionalitats educatives fan a l'educació en valors. Si algun docent es pensa que amb el DENIP o amb participar en la Marató ja fem educació per la Pau o per la Solidaritat, està ben enganyat i a més està fent-nos un favor ben magre!


Ho menciono aquests dies que tots ens formulem bons desigs però que la realitat ens pica com una portada als nassos, tal com bé expressa aquí en Carles Capdevila, o aquí on un professor de secundària fa una crònica molt tristament real del que estan vivint alguns alumnes.

Un bon desig seria que no fem de la Pau, de la Solidaritat, de Justícia, dels Drets Humans excepcions en la nostra vida quotidiana, que siguin part del nostre fer de cada dia, per nosaltres, per aquells amb qui convivim (i eduquem!) i per a tota la humanitat! I com que sóc força pragmàtica, proposo que cada dos o tres mesos ens fem una auto-auditoria personal i/o grupal per comprovar si les nostres decisions, accions, actituds, van en aquest sentit o s'allunyen.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada