dijous, 8 de desembre de 2016

Nadal, sortides, llocs multitudinaris i criatures


Quan el Nadal passat una família va perdre el seu fill per un bosc de Catalunya, tots vam viure l'angoixa de les hores de cerca i l'alegria final de la retrobada. En aquella ocasió vaig pensar que si aquella criatura s'hagués perdut en una excursió escolar, en lloc de tenir tota la ciutadania al costat, com van tenir els pares, els mestres l'haurien tingut en contra.

En les ocasions en què tots estem gaudint d'un entorn o d'una circumstància, és quan els adults ens relaxem i abaixem la guàrdia. Com que ho sabem, alguns, el més patidors, enganxen les criatures al seu costat i no els deixen gaudir pel seu compte, per por a perdre'ls. Ho poden fer físicament (qui no ha vist una corrua d'infants d'una escola, visitant la fira de Santa Llúcia, lligats a una corda llarga que capitaneja una mestra estressada, o una mare o pare, agafant del canell amb força, un fill que vol separar-se dins d'uns grans magatzems pels de gent?) Però també es pot fer psicològicament posant la por al cos del nen o nena, dient-li allò que de petits ens deien: "que vindrà l'home del sac i se t'emportarà...i no veuràs mai més els pares!"

Altres pares i docents ho fan d'altres maneres: En algunes manifestacions he vist criatures amb el número del mòbil del pare pintat amb retolador al braç, per si es perdien. I a algunes sortides escolars, els alumnes porten etiquetes penjades del coll amb informació similar. O com ho explicava en Gregorio Luri aquí.

L'estri digital que pot solucionar l'angoixa dels pares ja està a la venda, unes etiquetes amb un xip, que s'enganxen a la roba dels infants i que emeten un senyal al mòbil dels pares si la criatura s'allunya més d'un nombre de metres determinat. Però no aporta res a la relació pares/fills ni al desenvolupament de la responsabilitat en el menor.

Per a mi, aquestes mesures cal complementar-les amb les instruccions serenes que s'han de donar als infants sobre què fer en cas que es perdin. Perquè tot i tenir-ne cura i mirar de no perdre'ls de vista, és possible que alguna vegada (com més bé estem i més relaxats) passi que uns i altres, distrets, ens despistem. Les instruccions, sense cap to d'amenaça, ben senzilles, però clares, sumades a l'avís sobre la mala estona que passaríem i ens volem estalviar, ja són "mesures protectores".

Quan passen fets com els de la setmana passada en què s van perdre uns alumnes menuts, puc entendre que els mitjans de comunicació facin d'altaveu d'una majoria de pares i mares que tendeixen a l'angoixa, i que l'alarmisme ven. Però l'alarmisme tot sol no ajuda als pares ni als mestres a aprendre i prevenir per fer-se càrrec d'aquestes situacions.

L'escola ha de fomentar i mantenir la confiança de les famílies per a tot el ventall d'activitats que proposa als infants. I no relaxar mai la vigilància. Tot i així pot passar, i quan passen fets d'aquests cal assumir la responsabilitat que té, explicant-se de cara enfora i revisant-se de cara endins.

La solució no està, evidentment, en tancar els infants o mirar d'estalviar-los tots els riscs. Tampoc pot estar a fer-nos un espionatge implacable els uns als altres, basat en la més absoluta desconfiança, per assegurar-nos que assumim la nostra responsabilitat de guarda i custòdia dels menors. El fet lamentable, sobretot si acaba bé, ens està brindant una oportunitat de revisió, de reflexió i de millora.
Una cosa que vaig aprendre fent formació de riscos laborals, és que allà on es produeix un incident ens està assenyalant un lloc on cal fer atenció i on cal abocar mesures preventives extres, o modificar l'activitat que s'hi duu a terme. Però per sobretot, un incident és una ocasió de reflexió i per tant, d'aprenentatge.


Com que s'apropen dies de Nadal, festes, sortides, compres, visites amb infants amb l'escola i amb els pares, el que podem fer és decidir quin model de protecció/prevenció prenem per a cada ocasió i segons l'edat dels infants i el risc que presenti l'ocasió. No córrer riscs innecessaris, ni deixar de gaudir d'allò que considerem que val la pena, per ells, pels infants!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada