divendres, 18 de novembre de 2016

L’enorme poder de la CONFIANÇA


Vaig poder assistir a la segona sessió congressual que FEDAC organitza aquest curs sota el lema #avuiperdema en la qual hi havia l’Àngel Castiñeira. La ponència va ser excel·lent tant pel contingut com per la forma. Aquest filòsof és un orador brillant, domina les presentacions amb PowerPoint i li confereix un tractament de la imatge que fa que reforci el sentit de la presentació, i transmet per tots els canals de forma molt efectiva.

A mi, particularment em va emocionar una imatge i l’anàlisi que ell en va fer. De manera que li he demanat i ell molt amable, m’ha enviat la referència. És la que acompanya aquest article.

Agraïda a l’Angel Castiñeira que me la va presentar  i al pintor que la va fer: Robert Harris, la comparteixo perquè per a mi és una imatge icònica de com ha de fer l’escola, els docents per generar confiança en els pares i les mares dels alumnes.

El quadre, pintat el 1885 retrata una escena real:  representa una reunió de la mestra Kate Henderson amb el patronat de l’escola de Trustees, una petita població de la costa est del Canadà. Segons ens van explicar, aquesta jove mestra tractava de convèncer els tres homes grans, terratinents, agricultors i grangers de fer servir tècniques modernes d’ensenyament (de finals del segle XIX!) i d’allargar l’escolarització dels seus fills més enllà de l’escolaritat bàsica.

Uns homes immigrants, treballadors que comptaven amb les seves forces físiques i amb tots els membres hàbils de la seva família per tira endavant, varen ser convençuts, seduïts, persuadits per una jove mestra que aspirava a poder fer una educació millor, oferint més anys i noves tècniques educatives als nens i joves.

La jove mestra està dreta en un espai que deu ser una aula i s’adreça als quatre homes barbuts que se la miren. Dos d’ells conserven postures tancades (amb els braços plegats o amb el puny tancat), els altres semblen més disposats.  La mestra, que ha sabut capturar les seves mirades i la seva escolta, s’hi adreça dreta, però amb una mà oberta, convidant, i l’altra mà suaument recolzada en  el pupitre, en l’experiència, en el coneixement acumulat que ja deu tenir i que segurament fa servir com a arguments per suportar i explicar la seva proposta.

El pintor ha situat l’altura dels ulls dels quatre homes gairebé al mateix nivell, però les mirades confluint en els ulls de la mestra, i una certa aura o resplendor entorn del cap de la noia, que ens augura un desenllaç positiu de l’escena, com així va ser.

Avui en dia els docents, les escoles comptem amb molts recursos, espais i tecnologies per comunicar-nos amb els pares dels alumnes, però dominem poc l’art de la seducció pedagògica per guanyar-nos la seva confiança.

Tal com va indicar l’Angel Castiñeira el lideratge en l’àmbit educatiu ha de tenir força d’acompanyament, de caminar amb els altres, de formar part de la colla que ha estat seduïda per algú que , com la jove mestra, inspira confiança perquè dóna sentit, perquè es presenta com una persona preparada i creïble que s’explica tot allargant la mà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada