dijous, 10 de novembre de 2016

ELS DEURES: UNA OPORTUNITAT PER A PARES I MESTRES!!!!



Perquè hi ha moltes més coses que ens uneixen amb els pares i les mares, que coses que ens diferencien i ens poden posar en desacord!


Em començava a fer "mandra" aquesta tema dels deures, i resulta que amb el temps l'he anat mirant amb més "carinyo" i ara ja el veig com una oportunitat que no podem deixar escapar.

Ahir, anant pel carrer vaig avançar un pare que portava a escola els seus dos fills i vaig alentir el pas per no perdre'm la conversa: Una de les criatures (de primer de primària?) va llegir el rètol del nom la plaça que travessàvem, la plaça del Diamant, i el pare el va felicitar i els va preguntar si sabien perquè a Gràcia (el meu barri) hi ha tants carrers que tenen nom de joia (Topazi, Rubí, Perla, Or...) i els ho va explicar. Després els va explicar que el nom de la plaça del Diamant és el títol d'una novel·la d'una escriptora molt cèlebre, la Mercè Rodoreda, que... Aquí vaig superar el llindar auditiu i no vaig escoltar el final.

Pensava jo: Amb pares com aquest, a qui li calen deures de l'escola? Em va recordar els pares de l'anunci d'Ikea (que saben de tot!)

Aquest cap de setmana passat el tema deures ha pres embranzida: Hi ha una vaga convocada.

Vaig entrar a la web de CEAPA per veure directament com plantejaven la "vaga de deures en cap de setmana" durant el mes de novembre. I em vaig trobar aquest cartell amb propostes concretes perquè les famílies facin activitats alternatives als deures (cinc propostes per a cada un dels quatre caps de setmana!) NO serien ben bé les que jo proposaria, però no estan malament.
També he volgut llegir l'escrit que una mare ha penjat al Facebook i que s'ha fet "viral" argumentant per què no secundària la vaga proposada. Els arguments del tipus "així ho van fer els meus pares amb mi" no em convencen gaire; els que van més en la direcció de buscar diàleg i no deixar els fills en aquest terreny de disputa entre pares i docents, i parlar de les coses que no ens semblen bé abans de posar la directa, em convencen més
.
Ni els fills del pare que jo escoltava pel carrer, ni les filles de la mare que ha escrit aquesta carta no són els qui deuen tenir més o menys problemes fent o no fent deures. Amb qui m'agradaria parlar és amb la gent senzilla que no té gaire temps ni recursos, per saber què els semblaria si del tema en féssim una tertúlia amb els mestres i poguéssim parlar lliurement sobre el que cal per educar els seus fills avui pel demà incert que es presenta.

El que m'agradaria de debò és que l'escola (en genèric), i cada escola en particular, es prengués aquesta crisi com una oportunitat de diàleg. Perquè hi ha moltes més coses que ens uneixen amb els pares i les mares, que coses que ens diferencien i ens poden posar en desacord! Perquè si ara que les famílies (en genèric) obren el tema i fan propostes alternatives, no els escoltem, estarem perdent una oportunitat i engrandint la distància que fa temps deixem que ens separi. Ara és el moment de tenir-los més presents que mai!

Aquesta és una oportunitat per l'escola per obrir-se, per escoltar, per ser subjecte de confiança, per ser un lloc de trobada. Vinga, mestres, parlem del que suposa ajudar a aprendre, dels canvis metodològics que estem implantant a l'escola i del que aquests suposaran pel que fa a la participació de les famílies!

Jo no sé si faria vaga de deures, però em sento neguitosa quan veig com algunes famílies no poden fer ni les alternatives que la CEAPA proposa, i aquí apel·lo a la generositat dels docents, a la dels pares que si poden, i a la "tribu"; i demano creativitat i recursos de les administracions per no deixar cap infant desatès en tot allò que li cal per aprendre!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada