dimecres, 5 d’octubre de 2016

Castells, Colòmbia i innovació educativa



El cap de setmana passat hi va haver dues notícies que em van sacsejar: el concurs de castells celebrat a Tarragona i el resultat desfavorable als acords de pau del referèndum a Colòmbia.

Del concurs de castells, us he de confessar que en vaig veure alguns resums gràfics i alguns vídeos posteriors. En concret aquest m'emociona. És tan èpic i humà alhora que em sembla una bona síntesi del que els castells poden simbolitzar. Així que el vaig veure se m'acudia que tots els tutors dels centres educatius de Catalunya el podrien fer servir aquestes setmanes per treballar algun aspecte o altre de la cohesió grupal, de l'esforç compartit, de la participació en un projecte col•lectiu, del coratge per saber-se aixecar cada vegada que es cau... tantes possibilitats, més enllà del fet cultural, esportiu, físic, etc.

De la notícia del resultat negatiu que es va obtenir en el referèndum convocat a Colòmbia, per referendar els acords de pau ja signats (amb tota poma) pel president amb les FRAC, encara me n'estic refent. Havia seguit una mica el procés de negociacions i havia escoltat per la radio l'alegria de negociadors i d'ex milicians per haver arribat a la signatura, que en saber els resultats em venien una colla de preguntes al cap: cal sotmetre a consulta un dret humà? Quin poder pedagògic han de fer servir els governs dels països per fer créixer en drets humans els seus ciutadans? I, per defecte professional, pensava en els debats tan interessants que els professors de secundària i batxillerat podien promoure a les seves aules sobre aquest esdeveniment. I en el paral•lelisme invers que es dóna en alguns centres, on els alumnes tenen dret a fer assemblees on no poden decidir gairebé res, o on es vulneren els drets d'alguns alumnes...

Tanmateix si un ciutadà té un cert interès per l'actualitat educativa, aquests darrers dies la premsa, els noticiaris i les tertúlies ens van servint un darrere l'altre temes que entren i surten de l'escola i amb els qui qualsevol sembla que hi pot dir la seva. El tema "rei" però segueix essent la innovació educativa! Em va alegrar veure una piulada al Twiter que deia que avui les noves tecnologies ens permeten fer amb més facilitat el que ja fèiem amb el text lliure de Freinet.

I vaig recordar quan a l'escola on vaig començar a fer de mestra als anys 80, fèiem el text lliure de Freinet, i a tutoria comentàvem les notícies de la setmana que els alumnes portaven retallades del diari de casa i posàvem enganxades al suro de la classe. Cada setmana, almenys en dues hores de classe deixàvem que el món entrés a l'aula i ens interpel•lés per aprendre a escriure, a parlar en públic, a defensar una opinió o a redactar, i això ens demanava als mestres una certa capacitat d'improvisació, un estar oberts al món, i aprofitar els recursos que els mateixos alumnes ens portaven a l'aula.

Tant de bo la innovació educativa vetlli per capacitar els docents i per flexibilitzar horaris, ja que d'aquesta manera la vida de cada dia, les notícies del món tindran lloc per on entrar a l'escola. O, dit d'una altra manera que les noves i innovades programacions ens facin més lliures!


Per cert (per seguir en la línia del missatge dels posts anteriors) si els pares i mares de família mentre prepareu el sopar o sopeu voleu i podeu comentar  les imatges dels castells que surten a la tele, o les notícies xocants com la de Colòmbia, amb els vostres fills, feu-ho, si us plau!

3 comentaris:

  1. La imatge dels castells dóna per molt en el món educatiu! O seria així sense accents diacrítics:
    La imatge dels castells dona per molt en el mon educatiu (se'm fa molt estrany i no estic gens d'acord en la seva supressió). Bon post, Anna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens costarà un temps, fer-nos amb les noves regles, Marta!

      Elimina
  2. I tant que ho faré servir!!!
    Dijous passat, a la reunió de pares de 1r de batxillerat, una vegada i una altra els parlava de la resiliència, d'aprendre dels errors i de ser capaç de recomençar, per tal de superar el canvi dur que suposa passar de l'ESO al batxillerat. Als alumnes, el proper dilluns, els passaré aquest mateix video que proposes.
    Potser també s'emocionaran, com jo, i s'ho creuran, i ho incorporaran a la seva vida.

    ResponElimina