diumenge, 18 de setembre de 2016

Famílies i mestres: Entendre'ns per Educar


Paradoxalment, les relacions humanes són meravelloses i conflictives alhora. Les relacions entre famílies i docents també, perquè compartim quelcom molt important: els fills/alumnes i la responsabilitat sobre la seva educació.

Els ciutadans del segle XXI som (com deia en Carles Capdevila) com adolescents, que han passat de confiar "cegament" en les institucions de tota la vida a posar-ho en dubte tot. Ens hem tornat desconfiats. I com que tenim a l'abast informació de tota mena, ens creiem que havent consultat mitja dotzena de webs o havent tingut una conversa amb algú que està enlluernat per una experiència "exitosa" ja comptem amb coneixements com per parlar "de tu a tu" amb els experts formats en un tema (L'exemple clàssic és amb els metges i també amb els mestres).

Tanmateix, tenir informació no és el mateix que tenir coneixement sobre una matèria. I més si el coneixement s'adquireix per estudi i per experiència. No és comparable el coneixement que té un metge amb qui pot tenir un pacient informat. Com tampoc ho és la informació que pot tenir una mare sobre un mètode escolar i el que té una mestra o el claustre d’una escola.

Deixo aquí aquest tema, entrant en territori polèmic. I n’obro un altre:

Totes les persones quan estem enfadats o disgustats, tendim a embolicar el motiu del nostre disgust o enuig amb més i més arguments que recolzin la nostra dissort, els nostres motius, i que ens acabin donant-nos la raó per "pes acumulat" de les desgràcies o greuges esgrimits. Els arguments o motius els poden "recol•lectar" de la nostra pròpia experiència, repassant anys enrere o bé, acudint a altres persones que es trobin en la nostra situació, i fent "causa comuna".

Per aquest motiu, en la metodologia de resolució de conflictes, un dels primers passos és delimitar el conflicte i evitar que creixi. Per fer-ho cal atendre la persona o persones que pateixen el conflicte tan aviat com es pugui.

M'ha fet pensar que

• A tots ens cal madurar, per anar passant de ser "ciutadans-adolescents"(en el sentit que ho deia Carles Capdevila) a ser ciutadans-adults, que s'informen, però que també poden reconèixer honestament que d'un tema no en poden opinar si només en tenen quatre informacions que els han servit els mitjans de comunicació.

• Que les escoles hem d'assumir que avui els pares i les mares tenen molta informació i de molt diversa índole a l'abast, i que volent el millor pels seus fills no fan res més que exercir la seva parentalitat (Tot i que no caldria fer-ho "contra"l'escola)

• Que als docents i a la institució escolar ens cal millorar (i molt) la comunicació amb les famílies (no pensant-nos que informant ja ho hem enllestit!)

• Que als docents ens haurien de formar en habilitats comunicatives i resolució de conflictes  amb els altres adults amb qui compartim l'educació dels infants, nens i joves.

• Que és molt trist que els conflictes que afecten infants, nens o joves no els puguem resoldre els adults entre nosaltres, i els hàgim d'acabar portant als mitjans o els judicialitzem.

En fi, que a tots plegats ens cal millorar en confiança i en comunicació. Cadascú al seu nivell, responsabilitzant-se de ser més empàtic, més assertiu cada dia que passa.


 #EntendrensxEducar Vet-ho aquí!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada