dissabte, 24 de setembre de 2016

La revolució pels deures: Un conflicte amb cua!


Ahir vaig poder veure la pel·lícula Captain Fantàstic que recomano molt a pares i mares i a docents per què fa pensar en les conseqüències que totes les opcions educatives comporten. Educar els fills és una de les responsabilitats més grans que pot tenir un adult. Decidir com fer-ho i com no fer-ho és de les decisions més importants que anem prenent al llarg de la nostra vida. Però per escollir i prendre partit per una determinada manera de fer, cal tenir informació i coneixements a l’abast, i ser prou lliure per prendre la decisió.

Em pregunto quants espectadors de la citada pel·lícula saben qui és Noam Chomsky i tenen la cultura, els coneixements i les competències que demostra tenir el pare de família del film.

Com que la pel·lícula la vaig veure després d’assistir a la Jornada pedagògica del projecte #Invulnerables, em pregunto a un nivell més proper a nosaltres, quants pares i mares de família podrien ni tan sols semblar-se als del ja famós anunci d'Ikea? En el nostre país  quants pares tenen el nivell cultural que els permet anar preguntant sobre termes en diferents idiomes? O sobre proporcions matemàtiques? Quants tenen coneixements científics o gramaticals?  I, sobretot quants tenen la serenitat per fer-ho, prioritzen el temps per fer-ho conjuntament amb els fills? I encara més enllà quants tenen un sopar per preparar? Troneu-vos a mirar l’anunci i fixeu-vos en com van vestits els pares i com són les cuines.

Avui llegeixo que els pares animen els fills a fer boicot als deures i em surt un aplaudiment pel publicista de la campanya  comercial: l’ha encertat de ple! (segur que pugen les vendes!) i alhora una pregunta: El temps que els nostres fills no facin deures, a què el dedicaran? Què farem nosaltres amb ells? Prepararem el sopar com els de l’anunci? Els tindrem un pla de training, unes lectures preparades o un temps de conversa/debat  com el pare de la pel·lícula? O veuran la tele, jugaran amb l’ordinador la Wii o el mòbil? O tindran més extraescolars?

Si hem de fer la revolució contra els deures, sabem que estem optant una altra alternativa? Quina alternativa és aquesta? Sabem què farem en el temps de no-deures? Sabem a què ens compromet?

Algunes escoles, alguns mestres i professors estan plantejant canvis molt potents en les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, algunes com la flipped-classroom es basa en fer molta feina a casa abans d’anar a classe (no deures dels clàssics! Però molta feina) Aquesta també la boicotejarem?

Si hem de fer una revolució que no sigui només per “anar en contra de", que tinguem alternatives valentes, i de valor per proposar-les i per les quals lluitar. Si no, també podem optar per parlar-ne serenament amb els mestres, amb les escoles, en lloc de promoure boicots que vés a saber quines altres conseqüències tenen!


6 comentaris:

  1. Anna, habitualment m'agrada el que escrius, però avui penso que toques el moll de l'os de quelcom que considero fonamental, i per això goso escriure't un comentari.

    Crec que els professionals de l'ensenyament hem d'argumentar, i ser-ne bel·ligerants, contra aquests venedors de fum que proposen desmuntar-ho tot i deixar-ho despullat, per al darrera no oferir res a canvi.
    Mai he entès com, els que proposen capgirar les escoles, pretenen fer competents els seus fills en la realitat social del segle XXI, tan enormement complexa i especialitzada. On, com deia Jacques Delors, la qüestió no és saber, sinó encertar a fer-se les preguntes adequades i tenir les eines per trobar les seves respostes. Aquí, sempre he pensat que precisament és en aquest punt, on molts venedors de fum s'obliden, d'una manera més o menys conscient, de la segona part d'aquesta mateixa reflexió de Delors: per fer-se aquestes preguntes encertades és imprescindible una cultura àmplia, profunda i diversificada. Sincerament, a hores d'ara no hi veig gaire dreceres.

    Des de la complicitat
    Xavier; pare, ensenyant, escriptor i biòleg.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari Xavier! Un bon mestre ha d'ensenyar a fer-se preguntes alhora que als alumnes a adquirir una cultura àmplia. Si senyor! I als pares i mares? També!

    ResponElimina
  3. Anna, amb permís, tenim el deure de participar en aquest debat. Família i escola. Em sembla molt interessant la reflexió, així com també el comentari d'en Xavier Andreu. Buidar per crear buits és un risc que no sé si cal córrer.
    Debatim, proposem, reflexionem i canviem allò que calgui canviar (com per exemple el tipus de deures que sovint encarreguem de fer als nostres alumnes (i seus fills i filles).
    No he vist la pel·lícula. La buscaré. He llegit a Chomsky en altres àmbits i em fa pensar sempre que hi ha alternatives.
    Hi ha alternatives. Hi ha millores. Ha arribat el temps de decidir-les i aplicar-les.
    Des de la il·lusió d'una escola viva i canviant (per millorar)
    Pani; pare, educador i aprenent
    (i una forta abraçada de complicitat a tu i en Xavier)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, còmplice en el canvi pacífic que cal anar fent a moltes escoles i l'educació!

      Elimina
  4. No sé si ho he entès bé... els deures com un passaratos? Sino fan deures no sabran què fer? Ostres doncs jo confio en el què els nens/es saben que fer en el temps lliure

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Raquel,
      per a mi lo fonamental és el tipus de convivència entre els de casa que ha de ser educativa, que inclou l'avorrir-se i el badar. El saber fer en el temps lliure també és una competència que cal educar!

      Elimina