dilluns, 22 d’agost de 2016

La porta oberta versus la pornografia relacional


Fa uns dies vaig tornar d'un breu viatge a la Bretanya francesa. Em van agradar moltes coses, entre d'altres el fet que a pagès i en petites viles, la gent deixi la porta de casa oberta, com es feia fins no fa gaire als nostres pobles. Tanmateix, en algunes portes hi havia un cartellet com el que reprodueixo en la fotografia: "Truqueu si us plau". És obert, això no ho diu enlloc, però ens conviden a trucar, no a passar directament dins.

Aquests dies estic rellegint un llibret que trobo molt valuós i que m'ha aportat molts coneixements i reflexions sobre la confiança, del que ja he parlat alguna vegada en aquest bloc: "La sociedad de la transparència" de Byung-Chul Han. Una reflexió filosòficament i sociològicament densa sobre dos paradigmes relacionals/socials antagònics: el de la llibertat, on la confiança és a la base, i el del control, on la sospita i la transparència hi són connaturals.

La transparència és l'engany refinat de la societat on els espais íntims han desaparegut perquè totes les nostres vides estan penjades a les xarxes socials, i on Google és el paradigma de la confusió, perquè pot arribar a semblar que l'acumulació d'informació pot engendrar saber o coneixement.

El que més m'interessa del sabotatge de la transparència és la forma com despersonalitza les relacions humanes i la societat: Als espais on tots ens despullem voluntàriament i que es presenten com espais de llibertat, tots som víctimes i actors alhora, i les opinions (els "m'agrada" del Facebook) són el nostre més gran engany: perquè deixen intacta la realitat, i no passa res, ni fora ni dins nostre.
En una societat basada en la confiança hi ha valors com l'honradesa i la lleialtat i es poden formar comunitats en el sentit més ple, on es poden generar accions comunes, i un «nosaltres». (...)En la societat desconfiada s'exigeix transparència i sorgeixen pluralitats casuals que persegueixen un interès comú o que s'agrupen entorn d'una marca.

En les relacions humanes la transparència és pornogràfica; la confiança, seducció.
Allò que se'ns ofereix, que podem tenir a l'abast, però que no se'ns mostra del tot i per al qual cal un cert ritual per accedir-hi pertany al camp de les relacions humanes i socials que em semblen més autèntiques. Les relacions que fan més flaire de "porta oberta, però amb el cartellet que et demana que truquis".


Aquest estiu he reprès la meva relació d'amistat amb algunes persones que sempre havien deixat la porta oberta, amb cura, amb el seu "permís" per tornar-la a creuar. Tanmateix he penjat algunes fotos del meu viatge al Facebook, i he posat alguns "likes" a les dels amics i coneguts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada