diumenge, 17 de juliol de 2016

El millor que passa a l’escola és que els alumnes aprenen!*


Ja fa força anys que li vaig sentir o llegir a algú: de les escoles no se n'haurien de dir centres d'ensenyament sinó, centres d'aprenentatge, perquè el millor que hi passa no és que hi ha docents ensenyant, sinó que hi ha alumnes aprenent!

Els mestres i professors no desitgem altra cosa que augmentar els aprenentatges dels alumnes, i amb aquest objectiu ens preparem, ens reciclem, ens formem i reformem per tractar de ser millors educadors. La finalitat, no ho perdem de vista, és la millora educativa dels alumnes.

Des que vaig fer magisteri que sento dir i veig escrit que l'alumne és i ha de ser el centre de l'educació. De joveneta, jo, sincerament, no podia imaginar-me que pogués ser d'una altra manera. Amb el temps he comprovat que en moltes ocasions, el currículum, o els programes (pacs de continguts per a un curs escolar) són el centre. Durant uns anys vaig tenir la impressió que al centre hi havia la millora dels centres educatius (la qualitat, les certificacions, ...) I darrerament tinc la sensació que al centre hi ha les metodologies didàctiques, la pedagogia i tots els seus apèndixs.

Si bé és cert que per cobrir la distància entre el que els alumnes saben, saben fer i saben quan cal fer-ho i el que els docents, els plans d'estudis o la llei de tron pretén que acabin dominant, hi ha tot el "gap didàctic", on ens afanyem a motivar, diversificar, completar, ampliar tot el que tenim a l'abast; i d'això en diem el currículum explícit. També ho és que no ser conscient i no controlar tot allò que els alumnes aprenen sense haver-ho pretès, tots els missatges que l'escola emet sense saber-ho i ells capten, ens pot estar minat el terreny on tant ens costa construir aprenentatges i edificar educació. És el currículum ocult.

És a dir, els docents hem de ser conscients del que realment aprenen els alumnes més que del que nosaltres els ensenyem i molt més que del que nosaltres fem per fomentar aprenentatges.

Potser la nostra preocupació hauria de ser la disminució dels elements del currículum ocult que tenim a l'abast. Minimitzar les variables educatives que tenim a l'abast, sabem que eduquen (emeten missatges que tenen influència en els nostres alumnes) i de les que no ens havíem preocupat. I en aquesta mirada escrutadora a la recerca d'incoherències educatives ens hi hauríem d'incloure nosaltres mateixos: els mestres i tot allò que fem. Que no fos cas que de tan ocupats com estem per incloure innovacions a l'escola estiguem més centrats en la nostra tasca, els recursos i metodologies que fem servir que els aprenentatges que es van produint. Que no fos cas que ens ocupés més l'ensenyament que els aprenentatges!

Ja sé que, si millorem, no és per posar-nos medalles, ni per fardar d'innovadors, ni perquè hi hagi punts en un rànquing d'escoles o mestres més birgueros, que ho fem per crear les condicions d'uns millors aprenentatges. Però que no ens passi com als qui fan les pràctiques del carnet de conduir, que de tan ocupats en dominar uns procediments nous, només estan per canviar a tercera i mirar pel retrovisor i no saben ni per quin carrer han circulat, ni tenen un destí de ruta. Perquè el missatge (de currículum ocult) que estaríem enviant als nostres alumnes seria ben trist i decebedor.


*Fa dies vaig escriure aquest post. Però dubtava si publicar-lo. La lectura del darrer post de’n Juanjo Fernàndez m’ha animat a fer-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada