diumenge, 12 de juny de 2016

La meva família som “RAROS”…i què?


Una de les coses que sovint em manifesten els pares i mares quan vaig a fer-los una xerrada, és la "por" a semblar, o a ser diferents dels altres.

La primera pregunta acostuma a ser si "el meu fill és normal quan fa o diu o es comporta..." La segona és si el que nosaltres fem a casa, amb els fills, està bé, o sigui és "el que fan la majoria". I ja fa un temps que "dono permís" a les parelles o a les mares per a què siguin diferents, facin diferent del que fan les amistats, les altres famílies de l'escola, la majoria de pares, ...

A vegades la pregunta comença amb "ja sé que ho dec fer malament, però jo a casa faig.... Perquè jo penso que..." i sovint s'acaba amb una sol•licitud de "validació externa" del que cadascú fa a casa seva.

Si bé és cert que hi ha certes coses totalment desaconsellables, i reprovables (però que es donen en casos molt comptats) com menysprear els fills, ignorar-los, no acceptar-los tal com són... Hi ha moltes maneres de ser pares!

Quan els meus fills eren petits, alguna vegada havien expressat la seva sensació de ser "raros", diferents de les altres famílies per alguna cosa que a casa fèiem diferent. I jo els deia que sí que érem diferents, i que a més a més ens encantava ser-ho! Que ho fèiem expressament! Ara, a vegades, quan fem alguna cosa "rara" en família la provoquen ells. I ens en sentim orgullosos.

Voleu un cas "raro"? Aquí en pel•lícula i en llibre:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada