dilluns, 30 de maig de 2016

Revolució emocional?


Com a ciutadana a cavall dels segles XX i XXI, tinc la sensació d'haver viscut (almenys) dues revolucions: La primera va ser per acabar amb l'imperi de la raó, de les idees, del pensament, en descobrir que el nostre cos era quelcom més que un suport per traslladar el cap d'un lloc a un altre. Filla dels hippys, va arribar la revolució del cos i, sense adonar-nos-en, la publicitat se'l va fer seu i ens va anar introduint no en la cultura del cos, en el culte al cos.

Així, durant molts anys han triomfat (i per desgràcia encara ho fa en les formes més malaltisses) tots els mètodes per cuidar-se del propi cos i estar “guapos”. Des dels vinguts d'orient (ioga, assanes, ayurveda) fins a la cirurgia estètica, passant per la necessària dosis esportiva diària o setmanal al gimnàs, piscina, etc. La popularització ha arribat al seu màxim amb la cultura dels runners o dels biciletreos que són perfectes ciutadans (i bons consumidors) per què tenen cura del seu cos. Els llibres, manuals, blogs, vídeos, sèries, guies sobre el manteniment del cos han inundat les nostres vides, i han anat envaint-ne tots els àmbits: l'alimentació, les relacions, el sexe, l'educació... Tots!

La segona revolució a la qual crec que estic assistint és l'emocional. Una mena de retorn al romanticisme, però embolicat amb el consumisme propi del nostre segle, i servit en monodosis per afrontar el repte d'una societat de relacions líquides i efímeres.
Les emocions tampoc són els sentiments. Aquests eren més propis del romanticisme, perquè eren més estables, de més llarga durada. Una emoció és una reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible. És a dir, un estat mental intens que sorgeix de manera espontània i provoca una resposta.


L'era de l'educació emocional ens recorda sobretot, que les emocions són les mediadores de pràcticament tot el que ens passa en aquesta vida, i que millorant la nostra gestió emocional podem viure molt més feliços. Perquè si l'objectiu de la del cos, era viure molt més sans i estar molt guapos, la revolució emocional apunta a ser molt més feliços 
I si per estar molt més sans gairebé hi deixem la salut (lesions, botox, cirurgies, anorèxies...) per ser més feliços, el mercat hi pot tenir un terreny interminable!

El que em fa més por de tot plegat és que les dues "revolucions" han tingut un fort component d'individualisme, de mirar-se el melic (o per enfortit els abdominals o per conèixer com puc dir-ne del sentiment que em fa mal de panxa), tot i que, per ser sincera, valoro molt les aportacions de l'esport en equip i la gestió emocional en equips de treball, i tantes altres coses de la revolució del cos i de les emocions.

Ahir llegia aquesta entrevista al Josep Maria Esquirol on deia que en  el camp del coneixement, el temps pot portar al creixement del conegut, en filosofia, el temps pot menar a l'aprofundiment. Doncs penso que per al meu cos, raó i emocions ja els està bé d'anar descobrint-nos per parts o per facetes, i reclamo una revolució de l'aprofundiment. I si pot ser que sigui una revolució del nosaltres, col•lectiva (com la que es pot veure en els múltiples exemples de la pel•lícula DEMAIN).

Pau i bé
(Que són dues construccions humanes col·lectives: l’una fruit de la justícia i, l’altra de la moral)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada