dimecres, 18 de maig de 2016

La confiança entre pares i mestres (una faula)


Fa uns mesos vaig publicar en aquest mateix blog la “Faula de les esponges xopes” Aquí en teniu una versió (millorada) perquè em sembla que és molt necessària.

Això era una societat on el temps de convivència entre els membres de la família s’anava escurçant per que els pares i les mares havien de treballar força hores, i després encara tenien moltes altres “obligacions socials” de les que ocupar-se. No era una societat fàcil ni gaire feliç per què contínuament grinyolava o petava i contínuament calia estar reparant o arreglant les relacions humanes, socials i institucionals.


Va passar que en aquesta societat van començar a circular dos tòpics que es van escampar molt de pressa: Un era “Els nens són com esponges” i l’altre “Tot comença per l’educació”.


Així que, els pares i les mares van demanar que els docents i altres professionals allarguessin l’atenció als nens i nenes, organitzant altres activitats educatives, que se n’ocupessin el més aviat possible, i que atenguessin nous temes i aspectes que ells no podien assumir. L’escola o altres entitats del món educatiu no formal ho van assumir amb il·lusió perquè van entendre  que els pares els demanaven més formació, més educació per als seus fills.


Al cap d’un temps, però, els docents van començar a avisar que hi havia nens que emmalaltien i mestres que es cremaven en l’exercici de la seva professió. Però no els van fer gaire cas perquè algú ja s’havia inventat pastilles pels infants i un terme en anglès per etiquetar el malestar dels mestres.


Però vet-ho aquí que un bon dia una mare va protestar públicament per la quantitat, el tipus i el sentit dels deures que l’escola posava al seu fill, i força pares es van unir a la seva protesta. I una educadora va preguntar “Això ho feu pensant el bé dels vostres fills, oi?” I una directora d’escola va dir: “I nosaltres quan posem deures ho fem pensant el millor per l’alumne, oi?


I va passar que en alguna escola, es va començar a aturar la roda social-familiar-escolar que feia temps que els engolia a tots. I alguns docents es van treure l’etiqueta i van començar a ensenyar d’una manera diferent que comportava unes altres tasques dels infants i una relació diferent amb els pares i les mares. I algunes mares i pares van decidir deixar alguna “obligació social” per estar més temps amb els fills. I tots plegats van iniciar una “revolució” de la que en van dir de les “esponges xopes”, en nom del respecte als infants (que deixen anar tot allò que no poden absorbir, quan estan saturats... a vegades en forma de malaltia).

Crec que ara estan inventant-se un lema. I pel que sé, ho fan en una sala de l’escola on hi ha posat uns sofàs còmodes pels adults i joguines i llibres pels infants. Perquè creuen que l’escola al cor de la comunitat té sentit, però no tenen pressa, volen fer créixer la confiança entre uns i altres per donar-li contingut.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada