diumenge, 1 de maig de 2016

EMPODERAR o llaurar el terreny de la confiança entre famílies i escola


Fa uns anys no existia aquest verb: Empoderar. Ara, si no el fas servir, sembla que no estiguis en l'onada dels conceptes "políticament correctes".

Empoderar ve a ser donar o reconèixer en l'altre la seva capacitat de ser, i de créixer, amb autoestima, i amb l'energia que dóna la pròpia percepció com a persona capaç.

A mi m'han empoderat els altres amb els qui convisc i treballo, i dels quals aprenc molt. Per a mi no hi ha com contrastar les teves idees amb altres persones per anar polint-les, engrandint el pensament i polir expressions! Cada vegada agraeixo més les oportunitats que se m'ofereixen de presentar les meves propostes sobre la relació família/escola a grups de docents i directors de centres educatius!

Tot presentant el col·lectiu de pares i mares de família, com un gran capital social que l'escola té al seu entorn més proper, i suggerint que els centres educatius es facin cada vegada més permeables a les valuoses aportacions que les famílies poden fer, vam tocar el tema "deures", vam parlar de les xarxes socials( amb la incomoditat que produeix no poder-les ubicar ni del tot dins, ni del tot fora de l'escola), vam abordar alguns conflictes dels més clàssics entre pares i docents, i també dels més nous fruit d'una societat on tot es mercantilitza.

A mesura que el grup de docents van adoptant noves perspectives, i en alguna ocasió , algun d'ells va poder parlar com a mare o pare... comencen a esberlar-se alguns tòpics:
• quan algun pare d'alumne et diu quelcom que l'ha disgustat, no està atacant l'escola;
• quan amb un grup d'alumnes alguna cosa no acaba com voldrien, l'equip de professors manifesta els seus sentiments, això no els fa perdre autoritat;
• quan els tutors perceben que els pares els demanen consells molt de sentit comú i abans de donar-los alguns criteris, miren d'entendre com se senten, els estan empoderant més.

Per a tots (Pares i docents) acostuma a ser més fàcil donar consells, i emetre judicis o fer suggeriments que escoltar sense precipitar-se a donar solucions, i parlar amb respecte des de l'horitzontalitat (no des de posicions jeràrquiques).

La relació amb els altres, pot ser un terreny deliciós (quan hi ha vincles de confiança) però també un terreny molt dur de llaurar, i més quan el clima entorn, o el context sembla que ens fa la tasca més feixuga.

Si voleu practicar un exercici d'empoderament mutu entre pares i docents, és dir si voleu anar llaurant el terreny de la confiança, abans de qualsevol trobada proveu de posar-vos aquests dos "barrets":

- Per millorar la relació, cadascú només pot incidir en si mateix (no treu cap a res "esperar que l'altre canviï")
- El referent sempre ha de ser el bé de l'alumne/ el fill, no el dels pares ni els dels docents.


I ja em direu, com va la relació "empoderativa"!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada