dimarts, 10 de maig de 2016

Com ens adrecem als pares i mares? (preguntes i reflexions)


El dissabte passat vaig assistir a una jornada convocada per "Gestionado hijos" Aquesta empresa, que té un estil comunicatiu molt allunyat del que gastem els col·lectius docents, va aplegar en dissabte al matí (de nou a dues!) més de mil  dos cents pares/mares (i mestres).

Primera pregunta: Si la invitació a participar en una jornada formativa te la fan des de l'empresa on treballes pot ser més ben rebuda que si t'arriba de l'escola del teu fill?

Primera reflexió: A l'escola ens disgustem si en convocar una assemblea de pares i mares (d'uns potencials 200) hi van només 15 o 20 persones. No sé la quantitat de pares potencials que hi ha a Barcelona, ni a quantes famílies van arribar a convidar les empreses convocants... però 1200 devia ser una proporció similar. Però, sens dubte val la pena explorar el canal laboral/empresarial per adreçar-se als pares i mares.

Segona pregunta: no es podria haver trobat un verb millor que "gestionar", per parlar de família?

Segona reflexió: Segons l'IEC, gestionar vol dir: 1/Portar o dirigir els afers (d'una societat industrial o mercantil, d'una empresa, etc. 2/Fer gestions per aconseguir (alguna cosa). Com a sinònims he trobat que aquests són els que millor s'escauen a la "gestió familiar": procurar, intentar, maldar, assajar, provar, temptejar, esforçar-se, preocupar-se, cuitar, esforçar-se, afanyar-se, bregar, maldar. Dubto molt que si haguessin fet servir un altre terme, haguessin "enganxat" tanta gent. Potser cal deixar-nos de "purismes" i anar a allò que hom entén.

Tercera pregunta: Si algú té capacitat per fer-se sentir, en actes multitudinaris, a través de blogs o de vídeos virals; i el que diu pot ser il·lustratiu (i no desassenyat) per a força pares i mares, no és millor escoltar-los, i extreure'n allò de bo que els ponents poden aportar?

Tercera reflexió: Els ponents (nou!, en xerrades de 15 minuts) van ser diversos i variats. Però, en general eren bons comunicadors, i de tots en vaig extreure, alguna o força idees "valuoses" (segons el meu parer)

De l'Eva Bach
• No posar els fills en un lloc preeminent! Els fills són importants, però no molt importants (Joan Garriga)
• No dimitir (com a pares), assumir les limitacions i demanar ajuda
• Evitar el sobrepès emocional dels fills: no fer que hagin de carregar amb les emocions no resoltes dels pares
Fernando Botella
• El millor coach infantil que conec es diu Baloo
C Capdevila

  •     L’Actiu social més important d’una societat és l’estat d’ànim dels seus mestres
Cristina Gutiérrez
• El nen que sent segur no reclama l'aprovació dels adults contínuament (M. Montesori)
Jaume Centelles
• L'escola forma "llegidors" però no lectors (J L Borges)...la família, els pares són els qui formen lectors: amants de la lectura
Jorge Salinas
• Ser generós amb els fills vol dir: donar-los espai, donar-los oportunitats (per fer i aprendre fent i equivocant-se); no fer-ho tot per ells, no donar-los tot.

En aquest article m'abstindré de qüestionar això que s'anomena Responsabilitat Social Corporativa (RSC) (que a vegades "encobreix" incoherències internes a algunes empreses) i que deu ser el que hi ha al darrere d'aquesta empresa convocant. També m'abstindré d'expressar el que penso sobre determinades empreses de comunicació que eren patrocinadores d'un acte que promou educació quan a les seves cadenes televisives s'emeten programes dels quals vaig parlar aquí. I tampoc comentaré el màrqueting descarat que es va fer durant la jornada.


Tanmateix cal reconèixer que els del món docent haurem d'explorar i seguir les experiències d'altres que s'adrecen a les famílies i tenen èxit de convocatòria, cert criteri per escollir ponents, i canals potents per difondre bones idees per educar els fills.


1 comentari: