dilluns, 4 d’abril de 2016

I com són les famílies a Finlàndia?


Fa anys vaig tenir la gran sort d’assistir a la defensa de la tesi doctoral de’n Xavier Melgarejo a la URL. Allí ja vaig descobrir els trets principals de l’èxit educatiu d’aquell país, i les diferències amb el nostre. Un d’ells consisteix en allò que en Xavier anomena la coordinació perfecta dels engranatges social, familiar i escolar. Un altre, la defensa i cura que l’estat té de les famílies (mare-fills) i un tercer, el nivell de responsabilitat que els pares assumeixen ver l’educació dels seus fills.

En Xavier ha parlat sempre d’això, com a factors determinants de l’èxit educatiu /escolar de Finlàndia. Tant a les entrevistes que ha concedit (aquí una de les millors), com en el seu llibre “Gracias Finlandia. És a dir, tot i que ha analitzat el sistema escolar, mai l’ha desvinculat dels altres dos sistemes.

Ara que la innovació a les escoles del nostre país està tant en boca de tothom, i que els mitjans de comunicació ens han posat Finlàndia fins a la sopa, hi ha (mireu el darrer article de la Trinitat Gilbert a l’ARA) qui es comença a interrogar si és en Finlàndia on ens hem d‘emmirallar.

Sincerament penso que al nostre sistema educatiu li anirien molt bé alguns canvis “a la finlandesa”. Començant per la universitat, amb la selecció i formació dels futurs docents. Passant pel sistema de gestió municipal de les escoles que contracten, avaluen i acomiaden (si cal) els docents que no són funcionaris de per vida. Continuant per la forma de prioritzar els aprenentatges en les primeres edats escolars, i el sistema d’assignatures-projectes-classes que hi ha a la majoria de centres que trenquen el sistema 1/1 (1 docent, 1 aula, 1 hora).

El sistema escolar, les escoles, els mestres i professors d’aquí poden posar en marxa molts canvis que són factibles si es prioritzen, sense por, certes opcions a escala política, d’autonomia de centres i de deontologia docent. Cal que ho facin, és la seva oportunitat de millora i responsabilitat social, política i professional.

Tanmateix, si no canviem alguna cosa més dels altres dos subsistemes (el social i el familiar) algunes innovacions poden ser mal enteses, confrontades i fins “encallades”. A escala social no m’atreveixo més que tornar a repetir la vella reivindicació que els nostres governs facin apostes valentes de protecció familiar (a nivells fiscal, laboral, social, de salut, de habitatge...)

Ara nivell familiar, sí que recomano als pares i mares que ara està buscant escola, que estan entomant innovacions i canvis a l’escola dels seus fills, que estant educant-los i per tant plantejant-se dubtes i qüestions sobre mètodes, llocs, projectes, iniciatives i altres... que facin la reflexió endins, que escoltin, vegin llegeixin sobre la societat i les famílies finlandeses, sobre el seu nivell de compromís educatiu i que tot reclamant el que és just i necessari dels poders polítics, no deixin de fer i ser la millor família del món on els seus fills es puguin educar. I que copiïn el que fan les famílies finlandeses: vagin a la biblioteca cada setmana amb els fills, llegeixen amb i davant dels seus fills, mirin la tele amb subtítols, permetin jugar les criatures a l’exterior sense tantes precaucions, no els omplin totes les hores d’extraescolars...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada