diumenge, 20 de març de 2016

Parlar amb els fills des del bressol!


El dissabte tarda vaig passar uns minuts en un centre comercial. Hi havia moltes criatures menudes, moltes! Des de nadons en motxilleta a coll dels seus pares, a criatures en cotxet, o sobre bicicletes o joguines similars per desplaçar-se sobre rodes a gran velocitat, i motivar curses i crits dels pares desesperats. Un fet que em va cridar poderosament l’atenció és que molts d’aquests infants, anaven amb el xumet posat, i això que alguns ja tenien edat d’anar a l’escola.

Les circumstàncies estressants (almenys per a mi) d’un centre comercial en dissabte tarda, em van semblar molt poc adequades (més aviat des aconsellables) per a les relacions familiars. I em van recordar un article al qual fa pocs dies es referia en Gregorio Luri en el seu Blog, on mencionava un informe de la universitat de Stanford que és molt clar: Les diferències en el vocabulari dels infants està vinculada al nivell socio-econòmic de les seves famílies. De fet aquest “gap” es comença a notar molt aviat: als 18 mesos, i cap als 2 anys les diferències ja s’han disparat dramàticament: Segons sembla, cap als dos anys, els infants de famílies més benestants poden entendre  3 vegades més de vocabulari que els de famílies pobles i dues vegades més que els de famílies de classes mitjanes.

El document de l’estudi citat acaba donat algunes recomanacions als professionals que atenen els menuts a les escoles bressol o similars: parlar durant els àpats, anomenar les coses pel seu nom, aprofitar la introducció d’alguna joguina per parlar de sentiments, parlar amb els fills i ajudar-los a parlar amb altres persones, llegir-los contes i explicar-los històries...i finalment: fer entendre els pares i les mares que parlar amb els fills és de vital importància.
Tot seguit he cercat els 10 principis que Save the Children defensen per a la criança amorosa, i m’he adonat que, potser hi falta aquest:

Parla amb el teu fill, necessita les paraules per entendre el món, per a poder-lo pensar, fer-lo seu, estimar-lo i criticar-lo , apreciar-lo i transformar-lo. Sigues generós: parla-li! Les paraules, que només pot aprendre des de nadó dels qui esteu amb ell són les eines de pensament!

Per parlar amb els fills, cal tenir espais serens, sens sorolls ni atabalament. Cal poder-los dir el que veiem, pensem i sentim amb ells i poder-los escoltar. Per això és necessari treure’ls els xumets de la boca. I dedicar temps a escoltar el molt que tenen per dir, preguntar i expressar.

Cada vegada veig més clar que en els cursos de preparació per al part i en els mitjans que arriben a les hipersensibilitzats pares i  mares en els primers mesos de vida dels infants hi haurien d’anar algunes recomanacions bàsiques com aquestes:
  • -        Si per pensar ens cal el llenguatge, com més parlis i t’escoltis el teu fill més possibilitats de pensament li estàs obrint!  
  • -        Quan ell encara no parla, ja entén molt del que tu dius. Tu parla-li, l’estàs ajudant a parlar!
  • -        Parlar i escoltar el teu fill el tranquil·litza, treu-li el xumet, doncs, quan no li cal.
  • -        Si quan el teu fill et parla, no l’entens: treu-li el xumet de la boca. Si tot i així no l’entens  seguiu parlant, que la pràctica ho pot tot!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada