dimecres, 23 de març de 2016

I si el gihadisme a Europa no fos un fenomen global, sinó educatiu i local?


Alguns dies, com diu en Carles Capdevila, et vénen ganes de deixar-ho córrer tot i tancar-te a casa i donar-se de baixa de tot! Ahir va ser un dia d’aquests.
Al vespre vaig estar temptada de no mirar res. Però per si i algú en feia una anàlisi diferent... a parir del que està passant a les fronteres greges, vaig posar les notícies de TV3.
Aquí recupero un fragment, un espai de 30 segons (del minut 17 a 18:31), on el responsable de política internacional Xesco Reverter explica el problema de Bèlgica amb el terrorisme gihadista, i es fa 2 preguntes claus:
- El problema és de tota Bèlgica? No- es respon- tenim un cas excepcional ben prop de Brussel·les: Malinas, una ciutat propera, on hi ha molta immigració, però on els serveis socials i els educadors han jugat un paper clau. Mireu aquí com expliquen la inversió que ha fet l’ajuntament.
- I si el gihadisme a Europa no fos un fenomen global, sinó local? Aquesta és la pregunta clau, en to de conclusió final, que es fa el periodista. Les imatges (d’uns joves jugant a futbol pel carrer i a l’Uno en un local, o la d’una noia musulmana amb la cartera a l’esquena) ens fan pensar en inversions de diferent tipus (no només en els centres d’educació formal) i la curta intervenció (en anglès!) d’un jove musulmà, belga (que probablement fa servir l’àrab i el francès com a llengües habituals) parlant del que els educadors li han fet veure i pensar, és un exemple de la bona feina feta.
Una forma clàssica de treure’s un problema del damunt és adjudicar-lo a un altre; una altra és dir que el problema és impossible, perquè la causa està molt lluny del nostre abast. Tanmateix tots sabem que per solucionar quelcom que t passa prop, no hi ha res tan infal·lible com preguntar-te: I jo quina responsabilitat hi tinc? O què hi puc fer?
Se sap que invertir, des de la proximitat, en educació i serveis socials és estalviar, a la llarga, a tots nivells! Sobretot estalviar vides humanes, més enllà dels costos econòmics que uns atemptats com els d’ahir han generat.
Invertir en les persones, no en els mercats, és el més rendible per la humanitat. Això avui sembla que els estats ja no ho poden fer, no es poden permetre prioritzar-ho. Però els ajuntaments, sí!
Acollir, fer lloc, facilitar educació, generar llocs de treball, implicar culturalment... Construir justícia social, caminar pel camí de la pau.

Educar en la dimensió humana, a escala local, vet aquí la resposta de Malinas! La que, al meu entendre ha de ser la resposta de tots els europeus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada