dissabte, 6 de febrer de 2016

Anatomia d’urgència humanitària a Lesbos

http://esbosdelesbos.blogspot.es/

En Rafel i en Guillem aquesta setmana se n’han anat a passar uns dies a l’illa grega de Lesbos. Hi van a col·laborar amb una colla de voluntaris, urgits per la necessitat de prestar ajuda als emigrants que creuen l’estret pas que separa el seu infern del cel que somien.
  
La notícia de què marxaven va desvetllar en nosaltres, els amics que restem aquí, reaccions variades. I això, tot i que la situació és d’emergència, em va fer sentir feliç: Estem vius, perquè com un sistema orgànic, davant de les emergències responem!

Uns, com ells, fan de plaquetes: conscients que “només” taponen l’hemorràgia, i que en moltes ocasions la seva tasca no és suficient perquè  s’escola una pèrdua de vides continuada. Però  fan una feina imprescindible. Atenen d’emergència la vida que s’escapa de la mort, i que no pot veure’s abocada a una altra.

D’altres, com alguns amics que tenim, lluiten lluny de la ferida, per identificar, bloquejar i eliminar els agents patògens que han causat tota aquesta infecció que està portant el món a una situació d’epidèmia mundial de guerres, fam, màfies, integrismes... La seva és una feina de glòbuls blancs que en diversos fronts s’informen,  negocien, denuncien  per què les infeccions no creixin i puguin envair  tot el cos que és la humanitat.

Hi ha gent que es dediquen a ser els glòbuls vermells. Aquestes persones gairebé mai parlen dels mals que hi ha al món, semblen hippys, es dediquen a la terra, al comerç just, són artistes, “acompanyadors de persones”. Són els qui tenen la capacitat de captar l’oxigen que ens cal a tots, i el transporten arreu i per a tothom. Són pacients, creatius, i ens fan tant de bé.

Alguns de nosaltres, la majoria, formem part d’una substància líquida, que conté de tot: El Plasma. Som el mitjà, el medi on tot passa i tot circula, fins als productes residuals que cal eliminar. De l’equilibri de substàncies, elements, i residus, i de la pressió que tot el sistema suporta en depèn la VIDA de la humanitat.
Sabent que  el dinamisme és símptoma de vida, ens alegrem quan les reaccions ens fan  sentir vius! Però ens indigna tanta mort, i ens emprenyen tants elements patògens i tant individu atontat que no reacciona i que entorpeix la feina.

Tanmateix hi ha una part del plasma que sabem cantar i aplaudir, i que quan veiem circular una plaqueta cap a Lesbos ens posem dempeus i cantem contents, encoratjant la seva acció i aplaudint la de tots els qui fan com ells!

2 comentaris: