dilluns, 22 de febrer de 2016

100 posts, 20.000 entrades i una reflexió


Quan al setembre del 2013 vaig obrir aquest Blog no sabia pas on l’ubicaria, ni quin ús en faria, ni qui se’l llegiria... El vaig començar una mica per allò que algú em deia: construir-me una nova identitat professional, en un moment de força incerteses però amb moltes perspectives.

Es pot dir que en aquests dos anys i escaig m’he fet una escriptora de posts que ha desenvolupat una fidelitat al seu Blog. Quan vaig a un acte, quan llegeixo quelcom, quan estic amb persones interessants, sovint, penso “d’això en podria parlar al Blog” I tinc un bloc de notes al mòbil on vaig posant idees, i una carpeta al “núvol” on vaig deixant coses escrites que no he publicat i idees per elaborar si tingués més temps.

Molt sovint, quan penjo un escrit, tinc la sensació de posar un missatge en una ampolla i llençar-la al mar. És a dir, no sé qui es pot arribar a llegir els articles. I fins fa poc, com que no domino gaire tecnològicament el Blog, no rebia gairebé comentaris, per tant tenia molt pocs feedbacks. Tampoc es pot dir que hagi comptat amb els serveis d’un community mànager que hagi fet una bona difusió. Tot plegat ha estat a nivell molt “casolà”. Tanmateix quan algú m’escriu o em fa arribar la seva opinió sobre quelcom que he publicat, em fa molta il·lusió. I no us podeu imaginar l’alegria quan he trobat algú (en persona) que fa molts anys que no veia i m’ha dit que ella ja sabia de mi perquè em segueix pel Blog!

Sovint penso que en aquest món de xarxes virtuals i de tant soroll per no res no hi calen les meves paraules, i que hi ha tantes altres persones que escriuen coses amb bon sentit i molt coneixement! Però us he de confessar que m’hi he acostumat, i que si fins ara ho feia sense saber massa bé perquè, arran d'un curs d’escriptura que he fet amb en Carles Capdevila, he descobert que escric perquè és un procés molt semblant a pensar, i que m’ajuda a endreçar el pensament, a ser crític amb mi mateixa (per no publicar tot el que s’escriu i es pensa) i a tenir ganes de compartir alguns pensaments que mai són del tot meus, sempre neixen en algú altre i es transformen dins meu per seguir fent camí en els qui puguin llegir-me.

Ara, que segons em diu el “comptador” ja porto 100 articles, ara (fa pocs dies) he fet un curs d’escriptura. Ara, que esteu a la ratlla de 20.000 entrades de lectura, ara us vull agrair que estigueu allà on estigueu (és curiós tenir lectors per tot el món, o això diu la gràfica de públic) si de tant en tant trobeu una de les meves ampolles amb missatge llençades al mar de les xarxes, la llegiu.


Vull agrair també als qui em van ensenyar a escriure a l’escola (en aquells temps, cròniques) i als blogueros que segueixo i tinc per referents. I, en definitiva a vosaltres que sou el meu segon motiu: els qui doneu sentit final als escrits que, fonamentalment, sobre educació faig en aquest Blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada