dilluns, 11 de gener de 2016

Dels “rombes” als “pictogrames” passant per l’acció preventiva de pares i mares


Alguns dels qui llegiu aquest article no us en podeu recordar, però hi havia un temps en què les pel·lícules i alguns programes de la TV tenien rombes. Apareixien a la cantonada superior a la dreta i indicaven que aquell programa no era apte per a menors. Com que jo vaig ser menor en aquella època, ja no calia ni demanar-ho: si hi havia rombes, te n’anaves al llit o a llegir a la teva habitació i llestos! Reconec que per veure “El doctor Gannon” vaig insistir unes quantes vegades, als meus pares, perquè en Chad Everett valia la pena.

Potser alguns de vosaltres recordareu la polseguera que van aixecar els primer programes del Shin-Chan a la programació infantil del Super3, i els dibuixos de l’Arale i el Dr. Slum. Jo, com a mare, vaig oposar una forta resistència durant temps a què els meus fills viessin aquests programes quan eren infants. Vam haver de reunir molta força per mantenir-los allunyats... Però els arguments que vam ser servir eren domèstics, no hi havia rombes ni senyals “oficials” que ens ajudessin a fer entendre als nostres fills que allò creiem que no adequat per ells.

Molts de vosaltres heu comprat algun regal electrònic per als vostres fills, nebots, nets, amics... que contenen en la capsa una colla de pictogrames . Alguns fan referència a la toxicitat del producte físic; d’altres a la “toxicitat” del producte visual, o lúdic... Avui en dia, tot el hadware que adquirim (fins i tot en una planta) està obligat a portar indiccions de si és producte alimentari o no, si és tòxic o no, si pot produir al·lèrgies o no... I alguns productes també tenen indiccions sobre el software, sobre la perillositat o toxicitat del que ens entrarà per la vista, l’oïda, l’enteniment, la comprensió...

Tot i així, tot i que hi ha normatives de “protecció del menor” a la TV, als jocs... I tot i que els nous pictogrames sembla que arribaran a un alt grau de detall de la perillositat dels continguts, i que les cadenes i productores podran (i ho són) multades si se salten els horaris protegits... Hi ha moltes criatures que accedeixen, veuen, juguen i estan exposats a continguts que no només són poc adequats per a les seves edats, sinó que són clara i explícitament tòxics.

Com combatre això? Es fa difícil de dir. Una línia podria ser el fer unes campanyes adreçades als pares i les mares de família, de l’estil de les que fa la DGT o la FAD per a prevenir accidents de trànsit o drogoaddiccions. I no precisament de les que hi surten infants simpàtics a l’escola, ni nois i noies encantadors fent surf... Jo vincularia imatges de violència, mal tracte... a determinades sèries o programes televisius que promouen la més pura baixesa humana.(una mica com fa aquesta campanya)


Els pares i les mares hem de ser tan exigents (o més paranoics, encara!) amb la protecció dels nostres fills enfront de la toxicitat del software que consumeixen que amb els productes alimentaris! Oi que no permetem grasses saturades, ni farines refinades, ni sucres afegits, ni... Doncs més combatius hem de ser encara amb violència de tota mena, vexacions, insults, burles, etc. Està demostrat que el consum de productes tòxics, genera càncer de sensibilitat, bondat i pau. I que això, en algunes poblacions comença a ser una epidèmia, més difícil d’aturar que l’Ebola!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada