dilluns, 7 de desembre de 2015

Què vol dir estimar els fills?



Recentment vaig deixar oberta aquesta pregunta en un Post en aquest Blog, i una amiga em va animar a respondre-la.

Gosaria afirmar, i amb vehemència, que l’estima de pares a fills (de mares a filles) és la que ha quedat com a reserva natural d’amor veritable, en una societat (la nostra) on les relacions son cada vegada més efímeres, més fràgils, més circumstancials, i més mercantilitzades.

La vida et canvia quan tens un fill, perquè és el fill que et fa pare o mare (i per sempre més!) Arribem a l’existència (no a l’experiència!) de mares o pares al mateix moment que el nostre fill arriba a l’existència com a  fill nostre (que tampoc deixarà de ser-ho mai més).

Ho diré d’una altra manera: No és tant “que tenim fills” com que esdevenim mares o pares. Perquè els fills, no els “tenim”, venen  a l’existència per nosaltres, però no són “nostres”.

Ser mare o pares és una manera de ser persona diferent de no ser-ne. No valorarem si millor o no. Però, si que és molt diferent.

Ser pare o mare vol dir assumir l’existència d’algú altre amb amor. Un amor que ens responsabilitza, perquè l’existència del fill ens compromet. Tant i tant, que si no fos pels pares (o per alguna figura de rol matern), l’existència del nounat no tindria futur.

L’estima als fills és comprometedora, és vinculant, és responsabilitzadora... i és autèntica quan és generadora d’amor. Un amor en desenvolupament expansiu:
Primer: L’amor dels pares al fill ha de ser tal que faci possible la seva autoestima. Es dir que senti persona que “val la pena” que és estimable.
Després: L’amor dels pares al fill ha de ser tal que faci possible l’estima del fill vers els pares, i l’estima del fill vers tot allò que els pares (i els éssers més propers) valoren estimable.
Finalment: L’amor dels pares al fill ha de ser tal que faci possible que el fill explori la vida amorosament, estimi  amb autonomia i gratuïtat a d’altres persones (tal com ell s’ha sentit estimat). És dir que fill tingui capacitat d’estimar d’altres, i de generar amor en ells.

M’empipen els articles on es polaritzen les experiències. No es tracta de si ser mare o pare  és  meravellós al 100% , ni si criar un fill és un esforç mai compensat...  I m’empipen més els auto-anomenats “malesmares” o “malspares” que “cada cap de setmana resen per que arribi el dilluns” (podeu llegir l’article d’aquest títol aquí) Perquè parteixen del “tenir fills”, com qui té una propietat que cal cuidar (de la feina que això porta i del cansament que genera, sumant-lo al de tots els altres àmbits de la seva existència anterior a la de “tenir fills”) i no de la riquesa d’esdevenir persona d’una altra manera, amb tot el que això suposa d’enriquiment vital i de creixement amorós.

Estimar els fills és agrair la seva existència per la qual esdevenim pares, i fer-los donació de la nostra estimació en presència, gratuïtament, generosament, responsablement,... Estimar els fills és generar amor [1]en ells  i donar-los energia per a que l’escampin on ells vulguin.




[1] “Generar amor” és una de les funcions parentals bàsiques. Al primer a qui li vaig llegir aquesta expressió va ser al Dr. Carles Pérez Testor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada